Sa mola

Su molìngiu

Antis de s’isparghinadura de una retza carca de mulinos pùblicos elètricos, acuntèssida intre sas duas gherras mundiales, duos fiant pro su prus sos sistemas impitados pro mòlere su laore in Sardigna: sa mola, variante de sa mola romana antiga, presente in totu sas domos de s’ìsula, ma mescamente in Cabu de giosso, e sos mulinos a abba introduidos a manera probàbile in s’Artumedioevu chi fiant presentes in su Tzentru e in Cabu de susu, prus ricos de abba.

Cumplessas, de creze ambientale e sotziale, sunt sas resones de s’aguantu, gasi pertiatzu e particulare meda, de sa mola in Sardigna. De primatzia fintzas a su primu pustisgherra, oe in die no est isparèssida de su totu. Tenet in totu s’ìsula caràteres parìviles, mudende pro su prus sos materiales de fràigu e, de pagu, sa mannària. Sas molas fiant fatas in pedra vulcànica (pedramòlina, tuvu, trachite) mentras su radu fiat de pedra o linna tupadu cun su portellitu chi cunsentiat de collire su mòlidu.
Su mojolu, de linna o de pàgia e giuncu fiat apicadu cun bigas, sas vitas o tèmperas in sa bòveda o sinono a telàrgiu autònomu (rughe, gruxeri).
Nointames s’arcaitzidade sua e una simplesa de aparèntzia, sa mola resessiat, pro more de sas caraterìsticas tècnicas suas, a produire farina pro fàghere panes rafinados in s’estètica. Sos pratos o cobercos fiant ambos iscanalados, intre su mojolu e sa mola si poniat sa catola, fata de linna, ortigru o pedde e si podiat mudare e regulare sa finesa de su mòlidu faghende colare a lestru o a bellu sos granos etotu.

Su logu de sa mola in sa domo non fiat mai seberadu a fainu. In unu tretu de sa cortita, in un’ungrone de sa lògia o de sa coghina, segundu sa genia de domo e de sa conditzione sotziale, su logu in ue sa mola fiat assentada depiat cunsentire de intèndere su sonu tìpicu de sas pedras chi giraiant in boidu e de averiguare e tzuchiare su molente annestradu chi la faghiat girare. Nointames sa fonte de energia esseret pagu forte, sa mola cumpriat a sos bisòngios de paritzas famìlias, ligadas dae relatas de parentiu, bighinadu o amistade.

Sos mulinos a abba, imbetzes, impiantos pùblicos, postos pro su prus in baddes minores pastinadas e abbadas, pro more de òperas de canalizatzione chi bisongiaiant a su mulinu matessi. Isulados o in filera, fiant acostagiados a sas carcheras pro s’iscarchiadura de sos tessìngios e a sos samunadòrgios.Cussos de sos mulinos fiant, duncas, logos, comente in aterue in Europa, antropizados meda, oe pro su prus desertos e agrestados. Su tipu de mulinu a abba prus presente in Sardigna paret chi siat cussu a roda orizontale, prus simple e arcàicu, prus pagu produtivu, ma prus adatu a s’ambiente, de su prus famadu mulinu a roda verticale.

Acabende s’Otighentos, in sas tzitades e in sas biddas mannas, cumentzant a nàschere sos mulinos a vapore, remplassados intre sas duas gherras mundiales dae sos mulinos elètricos chi si fiant isparghinados meda fintzas in sas campànnias. In s’interi fiant istupende mudaduras prus profundas. S’indùstria manna molinològica e sos forros pùblicos, intre sos annos Chimbanta e Sessanta, nch’aiant leadu totu su setore de su traballu de su laore a s’àmbitu locale e familiare. In cussos annos, sas ùrtimas molas sunt isparèssidas belle paris a s’ismenguada de sa presèntzia de sos mulinos de sartu elètricos.