Sa sueta

Sa variedade si notat luego dae su sèberu de su laore e de sa farina cun sa cale fàghere sa cumassa: pro su prus farinas de trìdigu tostu; ma fintzas farina de orzu, e fintzas, in un'àrea minore, mòlidu de lande; farinas cun fùrfure meda e andende∙andende semper prus innetadas; e ingredientes de agiunta che a patatas, regotu, grassos, olias. Non, e non petzi, sèberos obligados dae sa disponibilidade de sa matèria prima e ligadas a su valore calòricu e nutritzionale de su mòlidu; orzu, trìdigu, lande, trìdigu moriscu, sìmula, fùrfure, chibàrgiu etz., faeddaiant fintzas unu limbàgiu simbòlicu chi non teniat relata dereta cun s'alimentatzione.

Su pane de orzu, custu puru documentadu dae tempus meda, fiat isparghinadu prus pagu de cussu de trìdigu: ca sos tretos pastinados a orzu fiant in totu prus pagos, ca su protzessu de sueta fiat prus istentosu e peleosu, mescamente pro su chi pertenet s'ammadrigadura. Sende gasi, cussu chi distinghiat su pane de orzu dae su pane de trìdigu fiat in particulare sa balia chi si donaiat a s'unu o a s'àteru: pane de orzu cunsideradu inferiore, destinadu a tzeracos e pòberos; pane de trìdigu sinnu de beneistare, de annadas bonas, de momentos de festa.


Assentende custos valores si cunsideraiant fintzas sas crezes diferente de mòlidu, sighende a firmu sos printzìpios de s'economia domèstica: s'iscartu, su chibàrgiu, s'impreaiat pro su samunòngiu o pro àteros usos no alimentares; chibàrgiu belle integrale e àteros restos chi non si podiant fàghere a pane s'annangaiant a s'addescu pro sos animales de cortita o, inturtados e cotos, si nde faghiat unu cogoneddu pro sos canes. S'arribat posca a farinas semper prus netas e pretziadas. A cada una corrispundiat unu tipu de pane cun caràteres morfològicos, destinu de impreu, modalidade e ocasiones de ammàniu e consumu chi torraiant a sa particularidade de s'organizatzione sotziale e culturale: sos proprietàrios, sas famìlias prus ricas, pro su prus teniant su pane fitianu pro sa mesa issoro e unu pro sos tzeracos; sos pastores teniant panes chi aguantaiant meda; s'estiu e s'ierru si distinghiant fintzas pro more de su pane impitadu onni die; e teniant unu tratamentu particulare sos mannos, sos pitzocos, sas parteras, sos malàidos.
Bi fiant sos panes pro sos mìndigos, fatos a sa simple e cun farina non rafinada; bi fiant sos panes pro sa coja o pro sa festa de su patronu, de sìmula, sena colore e cun sa subrafache lughidada, modellados e ondrados a finu. A sas calidades meda, in ue a sa variedade de sas formas s'auniat unu càmbiu de sabore, tocat de annànghere sos panes de mandigare ma de chistire che a sìmbulu de un'acuntessimentu, comente talismanu, comente istrumentu de meighina empìrica.


Belle petzi de sas fèminas fiat su tziclu de sa sueta mera e sìnchera, siat in sas fases de cumentzu (samunòngiu e chirchiza de su laore, molìngiu, sedatzadura), siat in su protzessu etotu de produtzione (ammàniu de sa màdrighe, inturtòngiu, modellatzione de su pane, cotura). Operatziones coordinadas s'una a pare e chi, sende in manera diferente, donaiant su ritmu a sa bida domèstica e teniant logos particulares in sa domo o in sa cortita. Intre sas fèminas chi depiant ammaniare sa "cota" bi fiant diferèntzias mannas. Sas prus nòdidas pertenent a su caràtere sòtziu-econòmicu, ca in sas domos de sos ricos a sa mere de domo a su sòlitu l'agiudaiant sas serbidoras o fèminas chi faghiant su pane a pagamentu; de cada manera fiat fitianu su cuncàmbiu de agiudu intre bighinos, comares, parentes. Foras de sas conditziones sotziales e econòmicas e de sa mannària de sa famìlia, tot
u sas fèminas donaiant ausìliu, fintzas sas pipias chi fiant gasi pesadas pro fàghere sos cumandos de domo e fintzas sas betzas chi sighiant a èssere ùtiles e a trasmìtère s'esperièntzia collaudada issoro.

Su grupu de sas traballadoras cambiaiat fintzas cunforma a su destinu tzerimoniale de su pane: s'ammàniu de su pane de sa coja rechediat sa presèntzia de sas amigas giòvanas de s'isposa. Sos panes chi perteniant a sas festas religiosas o a professones cun balias màgicas (che a cussas de Santu Marcu e de sa festa de sos bagadios in Siurgus) o a rituales cumplessos (comente a sos panes pro Santu Antoni de su fogu e s'allumada de sos fogarones) fiant pro su prus ammaniados dae fèminas connotas pro s'abilesa issoro.


Sa bida de cada comunidade e de onni indivìduu fiat, duncas, acumpangiada e a s'ispissu sinnada dae su pane; e custa intensidade e s'intritzu sighidu cun cada atividade e onni ocasione mostrant pro ite s'usu de sa sueta in domo sighende sa traditzione siat abarrada bia finas a oe in die.
Chi sa traditzione apat aguantadu non cheret nàrrere, est ladinu, chi no apat mudadu. De su restu, diat èssere faddidu fintzas a pensare a unu passadu tèteru, a un'andanta sighida sena tasire dae s'Otighentos a sos annos Chimbanta (est a nàrrere su perìodu chi si podet documentare mègius in intro de su cale s'usu fiat belle generalizadu). Pro tempus meda sas mudaduras sunt istadas graduales e no ant pertocadu sa sueta traditzionale etotu, ma prus che àteru sunt istadas annoaduras ligadas a s'isvilupu tecnològicu comente s'abandonu progressivu de sa mola. A pustis de su 1950, in unu clima giai mudadu, sa situatzione aiat cambiadu a lestru: cussu chi fiat istadu finas a tando su sistema produtivu generalizadu (a su mancu a livellu no urbanu) aiat pejoradu meda sena però isparèssere mai e si fiat adatadu a sos istiles de bida noos e a sos ritmos de traballu.

Oe su nùmeru de sas famìlias chi faghent su pane in domo est semper prus pagu ma fortzis, in totu, majore de su chi nos diamus isetare. Acanta a biddas e grupos familiares chi, cun motivatziones diferentes, ant semper mantènnidu sos sistemas traditzionales, bi sunt àreas e famìlias chi aiant seberadu sa produtzione cummertziale e de tipu urbanu. Custas de reghente, sende abrandada s'impèllida cara a sas novidades e sighende modas noas culturales e alimentares, ant torradu a dare importu a sa sueta fata in domo o, a su mancu, a su pane de tipu traditzionale. De custa manera, a fitianu, oe si màndigat pane chi arribat dae duos logos: cussu comporadu dae su paneteri o in su supermercadu e cussu fatu in domo.