Bonorva, afriscos de Santu Andria Priu

Sas orìgines de su cristianèsimu

Sa Sardigna, chi est in mesu de sas rotas cummertziales prus importantes de su Mediterràneu, in edade romana fiat che unu terrinu ideale pro sa difusione primidia e a tempus de su cristianèsimu. In prus, in s'ìsula, a cumentzare dae s'edade imperiale, fiant presentes paritzas comunidades ebràicas (Càrales, Sulci, Tharros, Turris Libisonis, Forum Traiani).
Sa Sardigna, chi est in mesu de sas rotas cummertziales prus importantes de su Mediterràneu, in edade romana fiat che unu terrinu ideale pro sa difusione primidia e a tempus de su cristianèsimu. In prus, in s'ìsula, a cumentzare dae s'edade imperiale, fiant presentes paritzas comunidades ebràicas (Càrales, Sulci, Tharros, Turris Libisonis, Forum Traiani), fata de importu ca, a su mundu ebràicu, a cantu narant sos istòricos, si diant dèpere èssere indiritzados sos primos evangelizadores cristianos in s'òpera issoro de proselitismu.

Sa presèntzia de cristianos in s'ìsula est atestada a cumentzare dae sos ùrtimos deghe annos de su de II sèculos: sa testimonia est iscrita in un'òpera, sos "Philosophumena", atribuida finas a belle binti annos a como a su presbìteru romanu Ipòlitu e oe assignada a un'eclesiàsticu romanu chi non si connoschet bene chie fiat. Sa fonte ammentat chi Callistu, chi fiat dèpidu divenire Paba, fiat istadu cundennadu a sas minieras in s'ìsula pro àere isperditziadu dinari meda. In prus s'iscritu faeddat de una lìtera cun sa cale, pagu prus o mancu in su 190, s'imperadore Còmmodo pretzetaiat de nche torrare in libertade totu sos cristianos deportados in Sardigna e cundennados a ischitire sa pena "ad metalla" pro neghe de sa fide issoro. Sa lìtera imperiale, intre sas pessones liberadas, non mentovaiat a Callistu, cundennadu non pro motivos religiosos, ma pro delitos comunes. Su "Catàlogu Liberianu" referit chi in su 235 su paba Pontzianu fiat istadu disterradu in sa Sardigna "malsana" paris a su presbìteru Ipòlitu, in su tempus de su persighimentu de Massiminu su Tratze.

Su "Liber Pontificalis" annanghet carchi nova chi pertocat a sa morte de Pontzianu. Sa Sardigna duncas, in s'istòria de su Cristianèsimu, fiat mescamente unu logu de disterru e de cundennas in sas minieras. Sas primas novas istòricas chi faghent testimonia de un'organizatzione eclesiale assentada a dovere sunt de su de IV sèculos. In su 314 Cuintàsiu, piscamu de Càrales, aiat leadu parte a su contzìliu de Arles. In su 343 si fiat reunidu in Serdica un'àteru contzìliu in ue bi fiant una chentina de pìscamos otzidentales e unos setanta orientales. Intre sas provìntzias chi ant imbiadu sos rapresentantes issoro est mentovada finas sa Sardigna, ma no ischimus cale pìscamu fiat presente, nen si podet esclùere si bi nd'aiat prus de unu. Si podet fintzas ipotizare chi in Sardigna, a prus de Càrales, esistiant àteras seas obispales, ca sos prèsules otzidentales aiant pregontadu a su paba Giùliu de informare sos pìscamos de Sitzìlia, Sardigna e Itàlia de su chi fiat costadu in Serdica; dae custu si cumprendet chi in s'ìsula carchi àteru pìscamu depiat èssere informadu de su resurtu de su contzìliu.

In freàrgiu de su 484 su re vàndalu Unnericu at cunvocadu in Cartàgine totu sos pìscamos catòlicos de su regnu cun sa mira de los cunvertire a s'arianèsimu: intre issos bi fiant sos sardos Lutzìferu de Càrales, Martinianu de Forum Traiani, Bonifàtziu de Senafer, Vitale de Sulci, e Felitze de Turris. In custa ocasione si mentovant finas sas seas obispales bagantes; sende chi sa Sardigna no est mentovada, si podet crèere chi a su tempus s'ìsula teniat sas chimbe seas obispales ammentadas ebbia.