Fordongianus, termas romanas

Sa romanizatzione

Su passàgiu de sa Sardigna suta su poderiu romanu (238 a.C.) fiat istada una cunsighèntzia indireta de sa prima gherra pùnica (264-241 a.C.). Sende chi non fiat istadu possìbile a satisfàghere sas rechestas econòmicas de sos mertzenàrios lòmpidos in Sardigna, Cartàgine fiat istada custrinta in su 238 a.C. a tzèdere a sos Romanos su poderiu de s'ìsula.

Su passàgiu de sa Sardigna suta su poderiu romanu (238 a.C.) fiat istada una cunsighèntzia indireta de sa prima gherra pùnica (264-241 a.C.). Sende chi non fiat istadu possìbile a satisfàghere sas rechestas econòmicas de sos mertzenàrios lòmpidos in Sardigna, Cartàgine fiat istada custrinta in su 238 a.C. a tzèdere a sos Romanos su poderiu de s'ìsula.

In su 227 a.C. sa Sardigna est divenida provìntzia romana e su poderiu fiat istadu assignadu a unu guvernadore. Dae tando su protzessu de romanizatzione de s'ìsula at ismanniadu semper de prus, finas si sa madrighe culturale sardo-pùnica no at a sessare de bogare a campu sa balia sua.

Sas tzitades de s'ìsula, torradas a assentare a sa moda romana in su sistema edilìtziu, fiant istadas frunidas de sos fràigos pùblicos chi in totue, in s'Imperu, marcaiant su mollu culturale romanu: teatros e anfiteatros (in Nora, in Càrales), bàngios termales (in Forum Traiani, Fordongianus de oe), tèmpios (in Antas, a probe a Fruminimajori), cundutas de abba (in Turris Libisonis, Portu Turres de oe), "villas" urbanas e foranas, imbellidas a s'ispissu cun pamentos dèchidos a mosàicu.

Sos romanos tentaiant su territòriu mescamente pro mèdiu de sa retza viària, assentada in tretos istradales giai sestados. A custos fiant istados annantos pontes e bias de comunicatzione intre sas carreras printzipales e cuddas pro lòmpere a sas zonas internas a las controllare.
Sa bia prus de importu cullegaiat Càrales cun Portu Turres e fiat istada assentada, in parte manna, subra su tretu de sa "Carlo Felice" (s'istrada istatale 131 de oe).

S'isfrutamentu agrìcolu e mineràriu de sa Sardigna fiat istadu afortiadu in època romana, ca nch'aiant batidu su latifondu. A manera particulare si fiat ismanniada sa bogadura de su prumu arghentìferu in sas minieras de su Sulcis-Iglesiente.
Si podet dare chi siat inoghe, pagu prus o mancu in su 190, chi unu fiotu de cristianos fiat istadu cundennadu a sos traballos fortzados, giuende gasi a s'intrada de su cristianèsimu in s'ìsula.