Santu Antiogu, leones pùnicos de Sulky

Sa rebellia de Ampsìcora

Su passàgiu de sa Sardigna suta sa dominatzione romana fiat istada una cunsighèntzia, finas si indireta, de sa derruta de Cartàgine in sa prima gherra pùnica. Faeddamus de "cunsighèntzia indireta" in su sensu chi su tratadu de paghe istipuladu in su 241 a.C. intre Roma e Cartàgine non previdiat pro sa potèntzia africana de pèrdere su controllu subra sa Sardigna.
Su passàgiu de sa Sardigna suta sa dominatzione romana fiat istada una cunsighèntzia, finas si indireta, de sa derruta de Cartàgine in sa prima gherra pùnica. Faeddamus de "cunsighèntzia indireta" in su sensu chi su tratadu de paghe istipuladu in su 241 a.C. intre Roma e Cartàgine non previdiat pro sa potèntzia africana de pèrdere su controllu subra sa Sardigna. Custa pèrdida fiat istada cajonada dae su determinu de Roma de respòndere a sa rechesta de agiudu de sos mertzenàrios de Cartàgine chi fiant in Sardigna. Custos fiant in rebellia ca Cartagine non los pagaiat.

Su passàgiu repente de sa Sardigna dae su controllu pùnicu a cuddu romanu est istada una de sas cajones dàbiles pro chi Roma agataret dificultades in sa punna de lòmpere a sa "pacificazione" de s'ìsula. Cando est costadu custu passàgiu, sos Sardos mostraiant difatis piessignos culturales annoditados e fungudos de comente aiant tratadu, dae sèculos, cun su mundu fenitzu-pùnicu. Cuddos piessignos chi, de una carchi manera, nemmancu sos sèculos imbenientes de dominatzione romana sunt resessidos a nche burrare de su totu dae su "genoma" culturale sardu.

Totu custu agiudat a cumprèndere mègius cussa chi est connota comente "rebellia de Ampsìcora", chi s'est pesada in Sardigna in su 215 a.C., in s'interi de sa segunda gherra pùnica (219 a.C. - 202 a.C.). In su mentras de custa gherra Roma at atraessadu una de sas crisis militares, polìticas e econòmicas prus rebestas de s'istòria sua, pro neghe de sas derrutas patidas pro manu de Annìbale, condotieru cartaginesu balente chi aiat disinnadu cun abistesa de nche giùghere sa batalla militare in Itàlia etotu. Titu Lìviu, s’istòricu de s’edade augustea e Sìliu Itàlicu, poeta de edade flàvia, nos ant tramandadu sas novas chi pertocant s’eventu chi amus mentovadu.

Pro suprire a sos gastos mannos chi una gherra de dura rechediat, Roma at dèpidu leare mesuras severas. Intre custas tocat de mentovare sa crèschida de sas impositziones fiscales a sas provìntzias e duncas finas a sa Sardigna. Custu aiat cajonadu discuntentu forte de sos Sardos, mescamente intre sos latifondistas sardos-pùnicos chi bidiant arruinados a beru sos interessos econòmicos issoro.

Unu de custos fiat Ampsìcora, nadiu de Cornus, chi si fiat postu a ghiare sa rebellia pesada pro fàghere a sessare sas impositziones de Roma. Sos rebellos fiant passados cun Cartàgine chi aiat respostu a sa rechesta de agiudu imbiende in Sardigna a Asdrùbale, paranumenadu s'Ispilidu (Calvus), unu de sos òmines suos prus capatzos. A ghia de sos romanos imbetzes bi fiat Titu Mànliu Torcuatu.

Su binchidore fiat resurtadu dae dues batallas in campu abertu. In sa prima, fata si podet dare in su Campidanu de Santu Veru de Milis, Jostu, fìgiu e logutenente de Ampsìcora, at gherradu contra a Titu Mànliu Torcuatu perdende de mala manera. Su babbu difatis fiat tucadu in Barbàgia pro chircare de nche tirare a sa gherra sos Sardos de intro. Sa batalla detzisiva, chi finas custa bia l’aiant bìnchidas sos Romanos, si fiat fata no a tesu dae Càrales, in una leada chi est, si podet dare, intre Sestu e Deximu. In sa batalla paret chi siant mortos belle doighi mìgia òmines de s'esèrtzitu sardu-pùnicu, e tra custos Jostu etotu, mentras Ampsìcora paret chi apat ischertadu de si bochire a sa fine de sa batalla.