Iscritzione latina de su tèmpiu de Antas

Intre Cartàgine e Roma

Su caminu istòricu chi at ghiadu Roma a divenire una potèntzia manna fiat istadu cunditzionadu meda dae comente aiat tratadu cun Cartàgine, sa colònia fenìtzia de su Nord- Àfrica. Su poderiu de sos Cartaginesos est mannu meda pròpiu cando Roma cumentzat a s'incarare cun ambissiones polìticas, econòmicas e militares prus mannas in su Mediterràneu otzidentale.
Su caminu istòricu chi at fatu a manera chi Roma pigaret s'identidade de una potèntzia manna, fiat istadu cunditzionadu meda dae comente trataiat cun Cartàgine, sa colònia fenitza balente de su Nord-Àfrica.

Cando Roma cumentzat a s'acherare cun codìssias polìticas, econòmicas e militares prus mannas in su Mediterràneu otzidentale, su poderiu cartaginesu est in su mègius frore e sas punnas romanas de s'ismanniare depent - a mala bògia - fàghere sos contos cun custa realidade.

Su primu tratadu istipuladu intre Roma e Cartàgine in su 509 a.C., chi nos l'at tramandadu s'istòricu grecu Polìbiu, est che una prima fotografia de cuddu caminu istòricu.

Custu tratadu apostivigaiat, pro su chi pertocat a Roma e sos alleados suos: 1) s'interditzione dae sas costeras nordafricanas controlladas -a manera direta- dae Cartàgine (s'aprodu fiat cunsentidu petzi in casu de naufràgiu, ma cun s'òbligu de torrare a partire intro de chimbe dies); 2) limitatziones mannas pro intrare in sas costeras sardas e sa possibilidade de esertzitare formas de cummèrtziu in Sardigna petzi in presèntzia de funtzionàrios cartaginesos; 3) possibilidade de cummertziare in Sitzìlia aende sos matessi deretos de sos Cartaginesos.

Pro su chi pertocat a Cartàgine su tratadu apostivigaiat: 1) impignu a non fàghere dannu de peruna creze a sas populatziones de su Làtziu "sugetas a sos romanos" e a sas tzitades indipendentes; 2) Proibitzione de fraigare fortilesas in su Làtziu; 3) In casu de aprodu in sas costeras latziales pro cajones de netzessidade, òbligu de torrare a partire in antis chi aeret fatu note.

Su tratadu imbeniente intre Roma e Cartàgine mudat in parte su chi si fiat apostivigadu in su primu, cunsiderende s'istadu nou de sos raportos chi bi fiant intre sas duas potèntzias. A manera particulare, paret chi si potzat cumprèndere, in su determinu de Cartàgine de fàghere bàlere finas in terra sarda sas matessi proibitziones chi su primu tratadu apostivigaiat pro Roma in sos territòrios nordafricanos postos suta controllu diretu suo. Sinnale de unu carchi pensamentu pro sas proas semper prus mannas chi su poderiu de Roma si fiat ismanniende.

In antis de su cumentzu de sa prima gherra pùnica (264 a.C.) si fiant istipulados àteros duos tratados intre Roma e Cartàgine, sutascritos - a manera rispetiva - in su 306 a.C. e in su 279 a.C. Finas sena intrare in arrèsonu de sos tratados sìngulos, s'incurtziamentu progressivu de su tempus tra un'istipulatzione e s'àtera paret chi si potzat interpretare comente unu sinnale de cantu su raportu intre sas duas potèntzias fiat guastende·si semper de prus.

In su 238 a.C., pagos annos a pustis de sa fine de sa prima gherra pùnica (241 a.C.), sa Sardigna, cun un'atzione militare de suncuna nche colat - a manera definitiva - suta su poderiu de Roma.