Sa conchista romana

S'istòria de sos raportos intre Roma e sa Sardigna cumentzat in antis meda a dae chi s'ìsula, in su 238 a.C., colat suta su poderiu de sos Romanos, pro divenire, posca - in su 227 a.C. - una provìntzia noa de Roma.
S'istòria de sos raportos intre Roma e sa Sardigna cumentzat in antis meda, a dae chi s'ìsula, in su 238 a.C., colat suta su poderiu de sos Romanos, pro divenire, posca - in su 227 a.C. - una provìntzia noa de Roma.

Si podet dare chi giai in su de VI sèculos a.C., pro more de su primu tratadu cun Cartàgine, Roma teniat sa possibilidade de cummertziare cun sa Sardigna. Semper in su de VI sèc. si podet ipotizare sa fundatzione de sa colònia romana de Ferònia (Posada) in sa costera orientale sarda.

Cun su segundu tratadu intre Roma e Cartàgine (348 a.C.) a sos Romanos est proibidu de pònnere pe e fundare tzitades in Sardigna.

A sa fine de sa prima gherra pùnica, sende chi l'aiat bìnchida Roma contra a Cartàgine, sa Sardigna nche colat suta su poderiu romanu.

In sas clàusolas de su tratadu de paghe firmadu in su 241 a.C. non si naraiat chi sa Sardigna depiat colare suta sos romanos. Ma custu fiant costadu su matessi proite Roma etotu fiat intervennida pro agiudare sos mertzenàrios cartaginesos acasagiados in Sardigna. Issos aiant cramadu a Roma ca si fiant rebellados contra a Cartàgine chi non teniat sa possibilidade de los pagare.

In su 227 Roma faghet una provìntzia noa in ue bi fiant sa Còrsica, sa Sardigna e sas ìsulas chi sunt a inghìriu. Gasi si decretat a manera formale su poderìu de Roma in Sardigna, chi at abarrare romana finas a sa lòmpida e a sa conchista de sos Vàndalos (intre su 460 e su 467).