Laconi, puntas de fritza de ossidiana

S'ossidiana

S'ossidiana est una creze de roca vulcànica, bidrosa, chi s'agatat in àreas medas de su Mediterràneu, e finas in Sardigna. Inoghe s'ossidiana s'agatat in su giassu annoditadu de Monte Artzi, in su de Aristanis. Pro sos piessinnos mineralògicos suos, chi permitent de la fàghere a ascras, s'ossidiana fiat divenida in totu sa preistòria materiale pretziadu.
S'ossidiana est una creze de roca vulcànica, bidrosa, chi s'agatat in àreas medas de su Mediterràneu, e finas in Sardigna. Inoghe s'ossidiana s'agatat in su giassu annoditadu de Monte Artzi, in su de Aristanis.

Pro sos piessinnos mineralògicos suos, chi permitent de la fàghere a ascras, s'ossidiana fiat divenida in totu sa preistòria materiale pretziadu, a primu impreada pro produire ainas lìticas de genia diferente: framas, limas, puntas de fritza, bulinos, etc.

Pro su prus, sos istudiosos parent de acordu a s'ipòtesi chi sa bogadura e su traballu de s'ossidiana sarda benneret fata, non pro usu locale ebbia, ma finas pro cuncàmbias cummertziales. Sos istùdios prus reghentes a propòsitu punnant a torrare a cunsiderare a manera crìtica sa balia de custa ipòtesi. De onni manera, sa Sardigna fiat a seguru unu de sos tzentros estrativos prus nòdidos de totu su mare Meditarràneu.

Dae tempus sas chircas chi si faghent in su Monte de Artzi ant permìtidu de identificare tzentros diferentes de bogadura e de traballu de s'ossidiana, dende informatziones pretziadas pro su chi atenet a sa filiera tecnològica e econòmica. Custa lompiat, dae s'estratzione de s'ossidiana dae sas cavas, a sa produtzione de sos manufatos finidos. Unu de sos tzentros de traballu prus de importu in su Monte de Artzi est cussu de Pau.

Pro su chi atenet a sa cantidade, sos istrumentos lìticos in ossidiana in su tzentru-sud de s'ìsula sunt sos prus ispàrghidos, mentras chi a nord s'impreu de ossidiana comente matèria prima andat paris (prus a fitianu de su meridione) cun s'impreu de sa seltze.