Sos istùdios prus reghentes subra sa literadura sarda

A dare borta a sos istùdios subra sa literadura sarda est in su 1989 sa publicatzione de un'òpera de G. Pirodda "La Sardegna", in s'ispàtziu mannosu de sa "Letteratura Italiana" ghiada dae A. Asor Rosa. In antis, puntu nòdidu de referimentu fiat s'istòria de sa literadura sarda de F. Alziator chi, oe etotu, est prena de novas e curiosidade.
A dare borta a sos istùdios subra sa literadura sarda est in su 1989 sa publicatzione de un'òpera de Giuanne Pirodda "La Sardegna", in s'ispàtziu mannosu de sa "Letteratura Italiana" ghiada dae Alberto Asor Rosa. In su tempus antepostu unu puntu nòdidu de referimentu fiat s'istòria de sa literadura sarda de Frantziscu Alziator, un'òpera chi, galu in dies de oe, est prena de novas e curiosidade.

Printzipiende dae su 1984-1985 Pirodda, dotzente in s'Universidade de Casteddu, inchìngiat una filera de cursos monogràficos subra sa literadura regionale. Leende ispuntu dae sas teorias de Càrulu Dionisotti (1908-1998), afirmat sa netzesidade de torrare a bìdere s'istòria de sa literadura italiana, cunforma a una prospetiva fintzas geogràfica. Abbandonende s'istoriografia natzionalista e militante de De Sanctis, o cudda idealista de Croce, sutalineat chi sa Sardigna est prus detzentrada de àteras regiones, faeddende de produtzione literària italiana. Custa metodologia at permissu de inghitzare istùdios prus pretzisos subra sa produtzione literària cumplessa ( e plurilìngue) de s'ìsula, finas in sa forma sua identitària. "Sa literadura italiana" ghiada dae Asor Rosa – at iscritu Cristina Lavìnio in "Narrare un'isola. Lingua e stile di scrittori sardi" – est un'òpera chi, bene cun bene, non s'at a pòdere prus disconnòschere in s'àmbitu de sa crìtica literària gasi comente su contributu de Pirodda subra sa literadura sarda divenit unu puntu utilosu de riferimentu pro sos istùdios chi ant a pòdere e dèpere èssere isvilupados pro su chi atenet a sos arresonos chi si faghent" . S'antologia "Sardegna" de Giuanne Pirodda, publicada in su 1992, est giai unu giassu pretzisu, in custu sensu. De importu nòdidu sunt istados, in custos ùrtimos annos, sos istùdios de Nigola Tanda, dotzente in s'Universidade de Tàtari, chi est lòmpidu a su puntu de afirmare sa netzessidade de un' "istatutu ispetziale" pro sa literadura sarda, tenende in cunsideru "s'autonomia de sa cultura natzionalitària sarda cunforma a cudda natzionale italiana". Custa metodologia ponet a pare, in prospetiva de federatzione, sos "sottoinsiemi" diferentes de sas literaduras regionales chi sunt che a s'ossadura de sa produtzione literària italiana. Pro Tanda tocat de nche colare dae sa "Literadura italiana" a sa "Literadura de sos italianos", est a nàrrere a cuddas realidades verdaderas e nòdidas chi faghent s'Itàlia, e finas sa Sardigna etotu cun s'identidade plurilìngue sua.

In custu cuntestu istòricu-crìticu est de primore s'importu chi ant reconnòschidu a sa produtzione in limba sarda. " A diferèntzia de s'Itàlia - iscriet Tanda in sa regorta de sàgios "Un'odissea de rimas nobas" - tenimus oe sa presèntzia dòpia de su sistema linguìsticu e literàriu sardu e de su sistema linguìsticu e literàriu italianu in duas maneras diferentes de los insertare... Sos chi si sentint sardos e agatant s'identidade issoro in sos chi faeddant su sardu, podent iscrìere, de s'universu issoro de bida sarda, in italianu e in sardu, mentras chi cuddos chi si sentint italianos ca protzedint dae famìlias italianas in sas cales s'identìficant, mescamente in sas tzitades mannas, custos iscrient in italianu, ma comente giassu de referèntzia tenent finas sa bida italiana".

Oe in die ogni iscritore diat pòdere cun libertade fàghere unu de custos tres sèberos. Cheret sinnalada s'istòria de sa Literatura, essida dae pagu tempus "In presenza di tutte le lingue del mondo. Letteratura sarda" de Pepinu Marci, chi giai in su tìtulu acrarit unu programma culturale e crìticu de custa creze.