Telàrgiu traditzionale

Sos telàrgios

In s'ìsula bi sunt duas crezes de telàrgios, cussu a istoja e cussu a ispola. Si donat una orìgine arcàica a cussu a istoja, fintzas pro more de s'istrutura sua chi est simple meda, ma non si podet escluire chi telàrgios a ispola prus elementares in cunforma a sos traditzionales cun càrcula (peanas) e grupu de litzos, in ue s'usu est galu como biu, esserent istados cuntemporàneos a cussu a istoja.
Cales chi siant sas orìgines issoro su telàrgiu a ispola est isparghinadu in totu s'ìsula fintzas a sos primos deghènnios de su Noighentos mentras su telàrgiu a istoja, chi fiat isparghinadu a manera ampra, est oe in die impitadu petzi in unas cantas biddas de sa Barbàgia e de su Gotzèanu, zonas in ue est semper e cando presente su telàrgiu a ispola cun su cale si faghent manufatos tèssiles de gènere diferente.

Su telàrgiu a ispola
Su telàrgiu a ispòla, in linna, est fatu de duas regras parallelas graes chi sèrbint che arrimaderos pro sas partes mòbiles postas de rugradis: un' insùliu a dae in antis, tzerriadu "insùliu de tessìngiu", e unu a dae segus mutidu "insùliu de ordidu". Sos filos chi faghent s'ordidu sunt istèrridos intre sos duos insùlios (sunt intelargiados) colende atraessu unu pètene de canna o de metallu postu in mesania de sos duos insùlios, paris a su grupu de cannas de sos litzos cullegados, pro mèdiu de cordiolas, a sa càrcula chi si firmat a su pamentu. Sas regras depent èssere parallelas a manera perfeta e totu s'istrutura tzentrale depet èssere posta a àngulu retu cunforma a sas regras pro istransire s'irregolaridade de su tessìngiu.
Sa tessidora traballat s'ordidu intelargiadu in paris, sètzida subra un'asse postu a manera parallela a s' insùliu de dae in antis. In ie benit manu a manu incannadu su tessìngiu produtu, imbolende s'ispola e carchende in sas peanas. Cussas pesant o s'unu o s'àteru grupu de litzos segundu sa tècnica de tessidura chi si cheret fàghere pro sa cale est istadu ammaniadu s'ordidu. Sa largària mesana de sos tessìngios produtos cun custa creze de telàrgios moet dae unu mìnimu de 50 a unu màssimu de 75 cm. Sos manufatos prus mannos sunt su resurtu de s'unione de prus telos.
Sa tessidura si faghet ponende s'ispola chi tenet sa trama i mesu de sos filos de ordidu. Custu faghet su traballu prus lestru meda si si produent tessìngios pranos a tramas afiladas. Pro otènnere efetos decorativos particulares sas tramas suplementares podent èssere postas in deretura cun sas manos, pro mèdiu de agos grussas o incannadas in ispolas minoreddas.
Cun su telàrgiu a ispola si podent fàghere telos de furesi, telos e tessìngios ispigados pro sa muda personale e de sa domo, telos po su pane, pro sachitos, pro bèrtulas. Cun su matessi telàrgiu si faghent bona parte de sos manufatos prus nòdidos de sa traditzione sarda: bèrtulas, collanas, coberibancu, mantas, fanugas chi si distinghent pro decoratziones cumplessas de colores vàrios fatas in fundos diferentes cun sa tècnica de sas tramas afiladas "a lìtsus, a briàli, a mos'te pèi", "a pibiònis, a rànu", "un'in dente", "a bàgas, a làuru, a punt'e agu".
Sos motivos decorativos in sos manufatos prus cumplessos sunt prus vàrios e ispigrant e torrant a interpretare sos motivos iconogràficos tìpicos de sas culturas chi si sunt acheradas in s'isula. S'elencu de sos motivos decorativos e de sas combinatziones issoro est mannu meda e paritzas bortas pèrdidu si nd'est su significu: motivos geomètricos intreverados a motivos antropomorfos, zoomorfos, fitomorfos, motivos religiosos e aràldicos.

Telàrgiu a istoja
Su telàrgiu a istoja est fatu de duos antariles postos intre su pamentu e sa bòveda cun una distantzia s'unu cun s'àteru de belle 2 m.
Intre sos duos antariles s'assentant duos asses mòbiles: cussu de subra est su insùliu de ordidu e cussu de suta est su insùliu de tessìngiu. S'ordidu s'incannat in s'asse superiore e posca est intelargiadu cara a cussu inferiore; duas cannas e un'asse cun una creze de litzos, postos in mesania, règulant s'abertura de su passu intre sos filos pari e dìspari de s'ordidu pro nde fàghere intrare s'ordìngiu. Custu moet dae bassu cun unu rajolu e magiadu cun unu pètene pesante in linna fintzas a serrare e cugugiare de su totu sos filos de s'ordidu.
Su telàrgiu a istoja est fatu totu de linna, mentres in esemplares reghentes unas cantas partes istruturales sunt fatas in ferru e mudat fintzas sa longària complessiva de su telàrgiu.
Cun su telàrgiu a istoja, chi cunsentit variatziones tècnicas limitadas, si faghiant mantas mannas de colores vàrios, carchi casta de bèrtula e unu tapissu fùnebre particulare mutidu "tapinu de mortu", chi at sessadu de èssere produidu in sos primos annos de su Noighentos. Sa produtzione in die de oe at torradu a dare funtzione noa a sas mantas impitènde∙las che tapetos e adatende sa mannària issoro a cussa tarea. Sos colores biatzos meda de su passadu sunt istados remplasados dae tonalidades prus abrandadas e su matessi aparatu decorativu est istadu mudadu e semplificadu in sustàntzia pro l'adatare a su gustu de sa cummitèntzia perdende, in paritzos casos, sas particularidades locales.