Ordìngiu e ordidu

Sos filados

Sa matèria prima printzipale impreada in sa tessidura est sa lana de berbeghe e, in misura mìnima, cussa de craba. Sas fibras tèssiles de origine vegetale sunt su linu, sa cànapa e su cotone. Unu casu particulare meda est cussu de su tessòngiu de sa seda e de su pilu de nàcara (bissu marinu).
Fintzas a su primu Noighentos sa tintura de sos filados si faghiat impreende sas propriedades tintòrgias de prantas locales e, prus a raru, impitende produtos naturales de importatzione. In sa segunda metade de s'Otighentos s'ispàrghinat fintzas s'impreu de tinturas a s'anilina chi no intrant in logu de sos colorantes traditzionales de su totu, impitados finas a oe mescamente pro otènnere tonalidades diferentes de grogu, castàngiu, mùrinu e ruju. S'impitant fintzas filados de produtzione industriale, giai colorados.

Sa produtzione de lana est semper istada bundante sende de calidade bastante metzana ca sa variedade de berbeghe pesada tenet su còrgiu de longària mesana, bastante tostu.
Francu su tusòrgiu annuale totus sas fases de traballadura de sa lana fiant de cumpetèntzia femminile. A pustis samunada e assutada s'ischirriaiat sa lana de prima calidade dae cussa de duas e tres calidade pro mèdiu de sa graminadura. Àteru sèberu si faghiat pro colore, ischirriende sa lana bianca dae cussa cana e niedda chi si filaiat a banda pro la colorare e l'impreare a sa fine.

Su linu, coltivadu in s'ìsula fintzas a sos primos de su Noighentos, fiat traballadu cun s'argadadura pistende su linu àrridu pro nche li bogare s'ossu. Cun sa graminadura s'ischirriaiant sas fibras de calidade diferente pro impreos vàrios. Sas madassas de filadu sighiant a èssere traballadas pro las isbiancare e semper e cando pro las tìnghere.

Su filadu de cànapa, prus ordinàriu, s'oteniat cun unu protzedimentu simigiante a cussu de su linu. Sa produtzione de sa canapa, isparghinada meda in edade medioevale, sessat belle de su totu in su primu Noighentos.

Sa fibra de cotone, impreada meda in sa tessidura traditzionale, est a raru produida in loco. Faddint paritzas bortas sas proas de coltivatzione ampra de sa pranta mentras in su mercadu creschet s'oferta a prètzios prus baratos de sos filados de cotone giai prontos a impitare in campu tèssile.