Una variedade ispantosa de "bestires bandera"

Intre su de XIX e su de XX sèculos sas bestimentas maschile e femminile de sa Sardigna sunt fatas dae una creze de unidades chi s'ammesturant a manera vària s'una a pare e, in sas paritzas variantes locales, formant "bestires bandera" chi mustrant a craru meda s'apartenèntzia a s'unu o a s'àteru bidditzolu.

Sa variedade e s'istile de sos bestires de sa Sardigna ant tiradu semper s'atentu de sos biagiadores, illustradores, pintores e fotògrafos. Sa màgine fitiana est cussa de unu pòpulu in festa retratadu in sos costùmenes suos particulares e colorados e custa màgine est galu como mustrada torra in ocasione de festas religiosas o festas populares.

Sas ocasione de festa e de gala e, a s'àtera banda, sa conditzione de corrutu in totus sos grados chi li pertenent, sunt cussas in ue su bestire traditzionale s'istruturat sighende règulas codificadas a manera firma. In sos bestires de cada die sa dèroga est fitiana a custas normas cun s'introdutzione de variantes chi non mudant s'istile de sas bestimentas chi est tìpicu de onni localidade.

Sos bestires traditzionales sardos sunt chintos in ocasione de sas festas religiosas prus mannas. Regortas de importu de bestires traditzionales de època sunt abertas a su pùblicu a fitianu in unos cantos Museos.