S'Edade de su Brunzu Primidiu e de sa Pedra

Su tèrmine Eneolìticu, cumpostu dae su tèrmine latinu "aeneus", brunzu, e dae su tèrmine grecu "lithos", pedra, desinnat s'Edade de su Brunzu primidiu e de sa Pedra, in riferimentu a sas primas produtziones de brunzu arsenicale, produidas in lega cun s'arsènicu.

Custu perìodu est naradu finas in àtera manera finas Calcolìticu, cumpostu dae sas paràulas grecas "khalkos", ràmene, e "lithos", pedra, chi desinnat s'Edade de su Ràmene e de sa Pedra.

S'achirimentu de sa capatzidade de bogare e de traballare sos metallos, mescamente su ràmene, est su progressu mannu e nou chi marcat sa fine de su Neolìticu e su printzìpiu de una fase cronològica e culturale noa in s'istòria de s'òmine.

In Sardigna cumentzat s'isfrutamentu de su ràmene isolanu, mescamente in su de Iglèsias, in su territòriu de S'Alighera e in su de Funtana Raminosa in territòriu de Gadoni.

Sa possibilidade de manigiare su metallu serbit pro sa fatura de armas e prendas, ma galu non lompet a nche bogare s'impreu de sa pedra traballada pro produire ainas.

Finas in custa fase sighit sa tenta, giai connota in su Neolìticu, cara a sa cumplessidade sotziale, polìtica e econòmica de sos grupos umanos chi bivent in Sardigna. Un'impèllida de importu pro custu lompet dae s'organizatzione semper prus manna chi bi cheret in sos traballos: agatare su metallu, iscavare in ue bi nd'at, produire sos manufatos.