Framas de ossidiana dae Su Carroppu (Carbonia)

Sas indùstrias lìticas

In su campu de sos istùdios de preistòria, cun sos tèrmines "indùstria lìtica", est a si refèrrere siat a totu sas tècnicas e a totu sas atividades pro mèdiu de sas cales unu grupu umanu mudat sa matèria prima – sa pedra – pro fàghere ogetos de creze diferente, siat a totu sos ogetos chi nde resurtant dae custa atividade.
In su campu de sos istùdios de preistòria, cun sos tèrmines "indùstria lìtica", est a si refèrrere siat a totu sas tècnicas e a totu sas atividades pro mèdiu de sas cales unu grupu umanu mudat sa matèria prima – sa pedra – pro fàghere ogetos de creze diferente, siat a totu sos ogetos chi nde resurtant dae custa atividade. Pro sos perìodos prus antigos de su Prenuràgicu (Paleolìticu e Mesolìticu), sas indùstrias lìticas si non sunt s'ùnica, a su nessi sunt sa fonte primàrgia de informatziones, non petzi ca non fiant istadas impreadas àteras matèrias primas pro produire manufatos, ma ca sa pedra aguantat a sa fragiadura de su tempus mègius de sa linna e de s'ossu (duos de sos àteros materiales impreados a seguru in custu perìodu pro produire ainas). Sa produtzione de ainas lìticas sighit, de onni manera, in totu su Neolìticu e in sas primas fases de s'edade de su Brunzu, mancari chi cun una manchìtzia tecnològica de continu. Pro fàghere ainas lìticas in Sardigna s'impreaiant mescamente duas crezes de roca: s'ossidiana (chi beniat dae su giassu de Monte Artzi in su de Aristanis), e sa seltze. E sena pònnere in contu sa fatzilidade de las agatare, custas duas crezes de roca s'impreaiant finas pro sas propriedades "bidrosas" issoro chi las faghiant adatas a produire ainas vàrias pro segare e pùnghere: framas, limas, puntas de fritza, bulinos, etc.