S'Òmine preistòricu in Sardigna

Sa "preistòria" est sa fase longa de s'istòria umana, anteposta a s'imbentu de s'iscritura, s'acadessimentu culturale nòdidu, e cointzidet in Sardigna cun su "prenuràgicu".
Sa "preistòria" est sa fase longa de s'istòria umana, anteposta a s'imbentu de s'iscritura, acadessimentu culturale nòdidu, e cointzidet in Sardigna cun su "prenuràgicu".
Su prenuràgicu abbratzat un'arcu de tempus chi, gasi comente sunt -oe in die- sas connoschèntzias nostras, andat dae 450.000 annos in antis de Cristos (Paleolìticu inferiore) a 1.800 annos a.C.(acabu de s'Eneolìticu o Calcolìticu o Edade de su Ràmene).

Sos datos archeològicos sunt s'ùnica fonte de informatziones a pitzu de custu tempus antigòriu e ampru de s'istòria sarda.

Sende chi nch'at coladu tempus meda e nos nche semus iscostiados in cronologia, sa cunsighèntzia primàrgia est chi una parte manna de sos manufatos est iscumparta, fintzas ca s'impitaiant materiales comente linna, roba, ossos, sugetos de prus a si fragiare.

Pro custa cajone s'archeologia impreat, comente fonte printzipale de informatziones pro sa preistòria, sos manufatos de pedra, e cuddos in tzeràmica, est a nàrrere sos vasos e sos trastos fatos in luzana crua, posca cotta in forru. Sa pedra e sa tzeràmica istentant de prus a si fragiare, cunforma a sos àteros materiales, cando nche colat tempus meda.

Pro su prus sunt istrumentos fatos pro acumprire a traballos de sussistèntzia, ma agatamus finas trastos creados pro bellesa.