S'edade de sa pedra noa

Su tèrmine Neolìticu est cumpostu dae sas paràulas grecas "neos", nou, e "lithos", pedra, e desinnat s'Edade de sa Pedra Noa.

Cun custa espressione si faghet riferimentu a su perìodu de s'istòria de s'òmine (de pònnere pro sa Sardigna intre su 6.000 e su 2.800 a.C.), marcadu dae duas innovatziones de importu: su sistema econòmicu agropastorale e s'iscoberta de sa tzeràmica.

Sa prima innovatzione pertocat su passàgiu dae un'economia basada subra sa cassa (e sa pisca) e sa regorta de frùtura areste cara a unu sistema econòmicu prus avantzadu chi produiat resursas alimentares pro mèdiu de s'allevamentu de animales e s'agricoltura.

Sa segunda innovatzione est imbetzes relativa a s'iscoberta de parte de s'òmine preistòricu de sa possibilidade de impreare sa tzeràmica (est a nàrrere sa terra de luzana posta a còghere) pro produire istèrgios de impreare in sas atividades chi pertocaiant su sistema econòmicu nou de tipu agru-pastorale.

Custas duas innovatziones determinant profundos cambiamentos finas in su pianu sotziale. Sos testimòngios archeològicos chi atenent a sas culturas neolìticas lassant bìdere sinnos de istruturas sotziales prus cumplessas e articuladas, in ue s'afirmat unu sistema de partzidura de su traballu pro grupos e una tendèntzia progressiva a sa gerarchizatzione.

Su Neolìticu sighit sa partzidura traditzionale in sutafases: su Neolìticu antigu (6000-4000 a.C.); su Neolìticu mèdiu (4000-3400 a.C.); su Neolìticu reghente (3400-3200 a.C.); su Neolìticu finale (3200-2800 a.C.).