Giovanni Battista Quadrone, berlina betza, 1888

Sos biagiadores de s'Otighentos

S'istòria de Sardigna lompet a printzìpios de s'800, giughende•si in fatu una sienda culturale manna. Sos sardos sunt mòidos dae su bisòngiu de si torrare a leare su passadu e s'istòria issoro, finas imbentende•si•la. Lompent biagiadores, literados e iscritores istràngios chi bidiant sa Sardigna comente terra de mistèriu, ammajadora, de atraessare e istudiare.
S'istòria de sa Sardigna lompet a printzìpios de s'Otighentos, giughende•si in fatu una sienda culturale manna. Sende giai in manos de sos Savòia, in su 1718, su guvernu nou no aiat afiladu deretu in intro de una realidade diferente in totu cunforma a su Continente e custu aiat ismanniadu su tretu intre sa cultura de traditzione ispagnola, chi duraiat dae sèculos, e chi aiat subrabìvidu in sas comunicaztiones usuales e in sos atos ufitziales, e sa cultura piemontesa, in antis angenu e mala a atzetare.
In custa fase dìliga e longa de transitzione (marcada finas da su de introdùere, a manera fortzada, s'italianu) e in mesu a dificultades medas, in sa prima parte de su sèculu sa cultura isulana si fiat ischidada bene, cumentzende cun sa essida, pagu prus o mancu in sos annos binti, de s'"Istòria de Sardigna" de Giusepe Mannu. In su matessi tempus est una renàschida interna – culturale e polìtica – e una valorizatzione pro sos de foras.
Sa cajone de custa atentzione rennoada est difatis siat su de torrare a iscòberrere sa Sardigna dae parte de sos sardos, mòidos in fines dae su bisòngiu de si torrare a leare su passadu issoro, s'istòria de sa terra issoro, finas imbentende•la a dae chi non pariat bastante ispantosa; siat dae parte de sos biagiadores, literados e iscritores istràngios chi la bidiant comente terra romàntica e de mistèriu, ammajadora, de atraessare e istudiare. S'immàgine chi nd'essit dae sos iscritos issoro est cudda de un'ìsula a tesu in s'ispàtziu e in su tempus, comente unu ligòngiu intre sa mitologia e sa tzivilidade. Inghitzat su mitu romànticu de s'ìsula ismentigada, de unu mundu arcàicu chi si moet cun sèculos de trigadiu cunforma a sa cultura de s'Otighentos europeu, lassende ìnnidos sos valores de su passadu. De sos paritzos biagiadores, Joseph Fuos est su primu chi printzìpiat, cun s'opera sua ''Nachrichten aus Sardinien'' (publicada in tedescu in su 1780), su mitu de s'ìsula de Sardigna, sighidu posca dae Albertu della Marmora (''Voyage en Sardaigne'', del 1826), prus famadu, dae su frantzesu Valery (''Voyage en Corse, à l'Ile d'Elbe et in Sardaigne'', del 1835) dae s'inglesu John Warre Tyndale ("The Island of Sardinia'', del 1849), dae Antoni Bresciani (''Dei costumi dell'isola di Sardegna", del 1850).

MONOGRAFIE
Sulle condizioni dell'industria mineraria nell'isola di Sardegna