Antonio Benini, Coju de Elianora de Arborea e Brancaleone Dòria, 1875

Sa literadura istòricu-tzivile

S'interessamentu de sos iscritores e de sos intelletuales pro s'ìsula, fiat essida a campu fintzas lighende•si cun s'ammaniada noa de sas fatas sa Sardigna, chi - finas si aiat partetzipadu a su fràigu de sa natzione italiana, costoiat identidade e piessignos suos. Su disìgiu de compudare e valorizare su patrimòniu istòricu de s'ìsula aiat tentu prus balia meda.
S'interessamentu de sos iscritores e de sos intelletuales pro s'ìsula, fiat essida a campu fintzas lighende•si cun s'ammaniada noa de sas fatas de una "pàtria", sa Sardigna, chi - finas si aiat partetzipadu a su fràigu de sa natzione italiana, costoiat s' ìdentidade e sos piessignos suos.
Su disìgiu de compudare e valorizare su patrimòniu istòricu de s'ìsula aiat tentu, mescamente a printzìpios de su de XIX sèculos, prus balia in sos aficos de istudiosos medas. Intre sos pionieris in custu sensu tocat de ammentare Domìnigu Albertu Azuni chi cun s' ''Histoire geographique, politique et naturelle du Royaume de Sardaigne'' (1799) sua aiat fraigadu sas fundamentas de sa chirca istoriogràfica.
Pustis de su traballu pretziadu de su bibliòfilu Lodovicu Baille (1764-1802), fiat lòmpida s'òpera fundamentale de Giuseppe Manno (1786-1868). Funtzionàriu fidele a sa monarchia sabàuda, istòricu atentzionadu e pinna de non dispretziare, Mannu aiat amesturadu custos tres elementos in sos traballos suos, cunditzionende meda sas produtziones de sa genia sighente de iscritores. Fiat istadu gasi meda apretziadu dae sos intelletuales italianos chi s' ''Istòria de Sardigna'' sua aiat retzidu unu prèmiu dae s''Acadèmia de sa "Crusca" e bantada dae Capponi e Croce. Sas fidelidade sua a sos Savòia aiat però cajonadu sas crìticas suas limbudas contra a sas fatas de su Triènniu rivolutzionàriu sardu de sa fine de su Setighentos. De importu fiant istadas sas chircas istoriogràficas ghiadas, tempus in fatu, dae Pascale Tola (1800-1874), Pedru Martini (1800-1866), Bitòriu Angius (1798-1862) e Giuanne Siotto Pintor (1805-1882). Custu mentovadu a ùrtimu aiat cramadu, in un'òpera famada sua, "machiore colletivu" sa renùntzia a s'autonomia formale de s'ìsula e sa "perfetta fusione" cun su Piemonte de su 1848.
A parre de Giuanne Pirodda, sa segunda metade de su Setighentos fiat istada pro sa Sardigna unu periòdu chi aiat bidu s'istòria currende prus a lestru. Sas fatas revolutzionàrias de s'ùrtimu deghènniu fiant istadas sa cunsighèntzia naturale e chi non si podiat evitare, de carchi manera. Su disacatu nch'aiat trazadu paritzos intelletuales chi aiant traballadu in cuddos annos, punnende a sa renàschida e a su "rifiorimento" de s'ìsula, cunforma a un'espressada ligada a s'òpera de su gesuita Fratziscu Gemelli, ''Rifiorimento della Sardegna''. Su boleu reformista si fiat mudadu in abolotu revolutzionàriu pro s'apasigare posca in unu ruta iscrètida. Difatis, sa classe dirigente sarda nde fiat bessida degollada dae sa repressione ordinada dae sa corte piemontesa chi, pro carchi annu, fiat istada custrinta a si nche tramudare dae Torino a Casteddu.
Resurtu de cuddos tempos abolotados sunt òperas medas in limba sarda (subra de totus "procurade ‘e moderare" de Frantziscu Ignàtziu Mannu) ma finas s' "Autobiografia" de Vissente Sulis (1758-1843), iscrita in unu italianu de frontera chi non tzessat de sugugiare interessamentu mannu. A pustis de sa repressione e de sa "perfetta fusione", sa classe dirigente sarda paret chi renùntziet a sas pretesas natzionalìsticas angioinas, cuende•si in su federalismu ammajadore de Gioberti, de Mazzini e de Cattaneo. Personalidades de giudu ant a èssere Giorgi Asproni (1808-1876) e Giuanne Batista Tuveri (1815-1887). Su primu, paranumenadu su "canònicu rebellu", aiat cuntestadu s'unificatzione italiana, mentras su segundu aiat defensadu una visione democràtica, autonomista e federalista in s'òpera sua ''Del diritto dell'uomo alla distruzione dei cattivi governi'', publicada in su 1851.

MONOGRAFIE
De' vizi de' letterati
Storia di Sardegna