Gioacchino Corte, Santu Efis difendidore de sa tzitade de Càlaris, 1798 ca

Dae s'Ispagna a sos Savòia

S'ìsula passat dae sos Ispagnolos a sos Savòia, sende•bi istados, intermesu, sos Austrìacos e posca de èssere torrada, pro pagu tempus, a sa Corona ibèrica.
S'ìsula passat dae sos Ispagnolos a sos Savòia, sende•bi istados, intermesu, sos Austrìacos e posca de èssere torrada, pro pagu tempus, a sa Corona ibèrica.
Sos Savòia, ducas e prìntzipes chi achirint su tìtulu de re in s'ìsula, a su cumentzu non sunt satisfatos de su poderiu nou issoro. A bisu de s'istòricu Frantziscu Floris, isperaiant de si nd'isfàghere cun profetu. Gasi nche colant pagu prus o mancu trinta annos de guvernu in s'immobilismu, e in su mentras s'ìsula s'agatat in bisòngiu. In finitia, sa monarchia sabàuda si dat de ite fàghere pro more de s'aficu postu dae su ministru plenipotentziàriu conte Bogino. Sa reformas piemontesas pertocant totu sos setores de sa bida pùblica: s'istrutzione, s'universidade, s'òrdine pùblicu, sas comunicatziones, s'assistèntzia, s'agricoltura. Ma sunt però atziones de pagu contu chi mancu tzìrigant s'istrutura sotziale de s'ìsula, allupada pro neghe de su feudalèsimu. Ma, a su chi at iscumproadu Pepinu Marci, sas "lumeras" produidas dae sa cultura europea intrant in Sardigna e faghent a manera chi sa nobilia prus aberta e sa burghesia atinent a s'autonomia .
Cumentzant a brotare òperas literàrias, poèticas e tziviles, paris cun sas atrividas insurretzionales de sa fine de su sèculu chi ant cunditzionadu meda s'istòria de s'ìsula. Naschet comente a un'Arcàdia poètica, luego carrargiada dae una literadura didascàlica e dae un'apentu rennoadu pro s'istoriografia. Est unu momentu ditzosu pro sa limba sarda, ma intre cuddos chi no la sèberant sunt annoditados Vicente Bacallar y Sanna, Ànghelu Berlendis, Antoni Marcello, Frantziscu Carboni, Giusepe Cossu, Domìnigu Simon, Andria Manca del'Arca, Vissente Sulis, Gian Andria Massala, Domìnigu Albertu Azuni, Giusepe Manno, Pascale Tola, Giuanne Siotto Pintor.