Mastru de Casteddusardu, Retàulu de Tuili (particolare), 1500

Literadura religiosa

Sos istudiosos ant torradu a sestare a nou su ruolu de sa literadura religiosa in su medioevu sardu. Sa paghesa totale de fontes as dadu matana documentende, a manera iscientìfica, una produtzione chi depiat èssere prus bundante. Comente cumbinaiat in sos iscritos, finas sas òperas de gènere sagradu, fiant pertocadas dae su plurilinguismu, piessignu de sa cultura sarda.
Sos istudiosos, peleende, ant torradu a sestare a nou su ruolu de sa literadura religiosa in su medioevu sardu. Sa paghesa totale de sas fontes as dadu matana documentende, a manera iscientìfica, una produtzione chi depiat èssere, sena duda, prus bundante meda.
Gasi comente cumbinaiat in sos iscritos, finas sas òperas de gènere sagradu, fiant pertocadas dae su plurilinguismu, piessignu de sa cultura sarda. Su sèberu de sa limba (latinu, sardu, catalanu, o toscanu) fiat ligada a sas possibilidades de sos testos de s'ispàrghere.
Intre sos gèneres prus afitianados in limba latina est dislindada s'agiografia chi, pro more de sos mòngios benedetinos, si fiat espressada a manera nòdida. Fiat istadu unu preìderu, a nùmene Pàulu, a iscrìere finas sas òperas de gènere sagradu "La vita e l'ufitzio di San Giorgio vescovo di Suelli" in sa prima metade de su de XI sèculos. S'autore torrat a meledare traditziones e modellos antepostos pro nche torrare sa biografia de su pìscamu, cun in prus sos meràculos e àteras cosas ispantosas gasi comente las faghiant finas sos àteros santos.
Pro òrdine semper religiosu ammaniaiant sos "laudàrios", ue bi fiant sos testos paralitùrgicos adatos a preigare in mesu a su pòpulu. Nos est abarradu su "laudàriu de sos disciplinados biancos de Tàtari", chi giughet componimentos in limba toscana e sarda e testimòngiat su fenòmenu de su cuntatu linguìsticu de cussos tempos. Sa tzitade turritana, difatis, a pustis de sa conchista catalana, fiat divènnida che unu laboratòriu ètnicu-linguìsticu ue su sardu, a bellu a bellu, lassaiat su logu a sas limbas noas de poderiu.