S'Edade de sa Pedra Antiga

Su tèrmine Paleolìticu est cumpostu dae sas paràulas grecas "paleos", antigu, e "lithos", pedra, e desinnat s'Edade de sa Pedra Antiga. Est sa fase prus antiga de s'istòria umana, est a nàrrere cudda in ue cumparent sas primas atestatziones seguras de manufatos produidos dae s'òmine.

Su paleolìticu est partzidu, pro cantu li pertocat, in tres perìodos: su Paleolìticu inferiore (in ue a intro incluimus finas s'Archeolìticu, sa fase chi leat totu su tempus chi andat dae su 2,5 a 1 millione de annos a como), su Paleolìticu mèdiu e su Paleolìticu superiore.

Su cumentzu de su Paleolìticu inferiore est datadu pro cunventzione fache a belle 1 millione de annos a como e si distinghet pro sa cumparta de una genia noa chi apartenet a su gènere "Homo": "Homo erectus". Sos rastros de primitia chi nos abarrant sunt istados agatados in Àsia, in Àfrica e in Europa.

Galu in su Paleolìticu inferiore cumparet un'àtera genia, fundamentale in s'istòria evolutiva de s'òmine: s'"Homo sapiens", chi si podet datare intre sos 0,5 e sos 0,12 milliones de annos. Paret si potzat sustènnere un'isvilupu evolutivu dòpiu de s'"Homo sapiens": cussu europeu e cussu africanu. Dae custu segundu ramu evolutivu diat èssere nàschidu s'òmine modernu.

De onni manera bisòngiat a pretzisare chi sa "paleoantropologia", s'iscèntzia chi istùdiat sas fases prus antigas de s'istòria umana (a cumentzare dae su problema de s'orìgine de s'òmine) est una disciplina chi sighit a evòlvere. No est raru chi cumbinet chi si potzat agatare unu fòssile nou chi s'atribuat a un'omìnide "disconnotu" (est a nàrrere non pertinente a peruna de sas genias giai connotas) pro bortulare s'istrutura intrea de s'àrbore evolutivu elaboradu dae sos istudiosos finas a cussu momentu.