Iscritos giurìdicos e primas proas literàrias

Sende chi non bi fiat una literadura culta in limba sarda, sas òperas chi fiant ispàrghidas in Sardigna, in su tempus giuigale, depiant èssere cuddas in latinu, o toscanu, o catalanu. In su Medioevu sa Sardigna aiat connòschidu un'istòria sua particulare, prena de piessignos de originalidade.
Sende chi non bi fiat una literadura culta in limba sarda, sas òperas chi fiant ispàrghidas in Sardigna, in su tempus giuigale, depiant èssere cuddas in latinu, o toscanu, o catalanu. In su Medioevu sa Sardigna aiat connòschidu un'istòria sua particulare, prena de piessignos de originalidade.
Pustis de su poderiu vandàlicu a dae chi Giustinianu l'aiat torrada a conchistare, torrende a intrare in s'imperu romanu cun Costantinòpoli comente capitale, sa Sardigna, in sos sèculos de s'Altomedioevu, no est istada bìnchida dae sos Àrabos ma, ca sa Sitzìlia fiat istada islamizada, est istada lassada a sa perisse, abbandada. Pro su chi atenet a sa polìtica fiant nàschidos, intre su de X e su de XI sèculos, bator istados, rennos meros e sìncheros, cramados finas giuigados: Càlaris, Arborea, Turres o Logudoro e Gaddura. Sa limba sarda at acostagiadu su latinu in sa redatzione de sos autos giurìdicos-amministrativos. Posca de sa primatzia de sas repùblicas marinaras de Pisa e de Gènova, sos aragaonesos, assemidende•si, aiant fatu sessare sas punnas autonomìsticas. Aiant dennegadu su desvilupu "artu" de una limba literària sarda e sas classes dirigentes locales aiant impitadu su catalanu e su castillianu comente limbas literàrias. Tocat de ammentare carchi esperièntzia in limba toscana chi, semper e cando, in su perìodu catalanu e ispagnolu amegaiat de minimare finas si no est iscumparta de su totu.