Giuseppe Sciuti, Intrada triunfale de Giommaria Angioy in Tàtari, 1879

Sa die de sa Sardigna

Sa die de sa Sardigna est sa festa chi ammentat sos chi ddi narant "Vespri Sardi", sa revolta populare de su 28 de abrile 1794 cajone de sa catzada dae Casteddu de sas autoridades piemontesas a pustis de su refudu de su guvernu de acuntentare sas rechestas chi protzediant dae s'ìsula.

Sos Sardos pediant de achistire pro issos una parte de sos impiegos tziviles e militares e un'autonomia prus forte cunforma a sos bisòngios de sa classe dirigente locale. Su guvernu piemontesu aiat denegadu cale chi siat rechesta, e duncas sa burghesia casteddaja, cun s'agiudu de su restu de sa populatzione, aiat inghitzadu una revolta.

Su movimentu de rebellia fiat cumentzadu giai in sos annos otanta de su Setighentos e aiat sighidu in sos annos noranta pertochende totu s'ìsula, Sas resones fiant che a pare polìticas e econòmicas.

Su discuntentu bi fiat fintzas ca sa Sardigna l'aiant posta in mesu de sa gherra de sa Frantza revolutzionària contra a sos istados europeos e duncas contra a su Piemonte. In su 1793 una flota frantzesa aiat chircadu de si nche fàghere a mere de s'ìsula, lompende a Carloforte e a pustis indurriende a Casteddu. Sos Sardos però aiant poderadu in ogni manera, in defensa de sa terra issoro e de sos Piemontesos chi cumandaiant tando in Sardigna. Custa resistèntzia de sos sardos contra a sos frantzesos aiat abbiadu sos ànimos, e duncas s'isetaiat unu reconnoschimentu e un'ingraèngiu dae su guvernu sabàudu pro sa fidelidade mustrada a sa Corona.

S'ischintidda chi aiat allumadu s'abolotu fiat istada s'arrestu, ordinadu dae su Visurè, de duos capos de su partidu patriòticu, sos abogados casteddajos Vissente Cabras e Efes Pintor. Est su 28 de abrile de su 1794: sa populatzione arrennegada aiat detzisu de nche istesiare dae sa tzitade su visurè Balbiano e totu sos Piemontesos, chi in su mese de màju de cussu annu fiant istados postos cun sa fortza subra sos nàvios e torrados a coa cara a sa terra issoro.