Sa Sardigna de sos Savòia

Intre su 1714 e su 1718 s'ìsula colat in antis suta de su cuntrollu austrìacu, posca suta cussu piemontesu. Cun su possessu de sa Sardigna sos Savoia achirint su tìtulu reale. Pro totu su sèculu tenet dura s'arte tardobaroca pro more de architetos e artistas nàschidos in sa terramanna itàlica.

In s'architettura essit a campu sa personalidade de Giusepe Viana, chi s'espressat mègius in s'ispatzialidade dinàmica baroca de sa crèsia de su Càrmine de Aristanis. In sa pintura si faghet notare cussa de Giacomo Altomonte, autore de sos afriscos arrefinados de sa sagrestia de Santu Micheli in Casteddu.

Pro su chi pertocat s’arte de sas istàtuas de linna essit a campu sa balia de un'iscultore de su logu Giusepe Antoni Lonis, autore de simulacros devotzionales apretziados meda.

In sa prima metade de s'Otighentos b'at fintzas in Sardigna s'isparghinadura de s'arte neoclàssica chi tenet comente lumera prus nòdida s'iscultore Andrea Galassi. Issu essit a campu fintzas in su mundu artìsticu torinesu, traballende pro sa crèsia de sa "Gran Madre di Dio" in sa capitale sabàuda.

Mentras sos iscultores si ghetant a sa produtzione in filera, mescamente contivigende s'istatuària funerària, in sa pintura si sinnalat Giuanne Marghinotti chi pro totu su sèculu est intèrprete de sos orientamentos culturales de primitia: dae sos esòrdios neoclàssicos, chi tzèlebrant su metzenatismu de sos Savoias, a su romantitzismu, fintzas a sighire s’apentu pro su folklore chi ddu tràgiat a dare balia, pro primu in s'arte sarda, a sas costumas e sas traditziones populares.