Evolutzione de su paesàgiu de Sardigna


Su paesàgiu de sa Sardigna presentat piessinnos vàrios meda e articulados e est, difìtzile mannu chi potzant èssere conduidos a un'unitzidade e omogeneidade. S'elementu ùnicu de omogeneidade chi si podet agatare in su paesàgiu sardu est difatis "sa diversidade".
Custa diversidade si presentat in sas cumponentes vàrias suas: in s'istrutura geològica e in sas formas (abiòticas) suas, in sas dinàmicas e assotziatziones de sa flora e de sa fàuna (biòticas), in sas dinàmicas de sas comunidades umanas (antròpicas).

Su paesàgiu sardu podet èssere leadu a cunsideru comente unu mosàicu verdaderu geo-bio-antropològicu.
In s'ìsula si podent identificare ambientes de monte e de campu, formas erosivas fluviales e marinas, muntones de sedimentos de arena in formatziones de dunas o in prajas, formas relitas de climas glatziales, costeras artas e falèsias o cun intradas marinas "a rias", morfologias càrsicas finas ipogeas, altipianos isolados a mesas (tacus, tònneris, giaras, golleos), relitos a pìculos de pàleu campuras, ambientes ùmidos (paludes, istànnios, lagos, frùmenes) formas "a meandro" testimonias de unu rastru antigu de frùmenes de campuras.
Sas diferèntzias de sas formas fìsicas chi s'agatant in su territòriu sardu, paris a sas variatziones climàticas, ant cunditzionadu a forte su crèschere de sa flora e sa fàuna, isvilupende sa cumplessidade ambientale. De cunsighèntzia ant influenzadu finas s'insediamentu umanu, chi at leadu unu caràtere partzidu a s'etzessu. Sa situatzione de assolamentu relativu de sa comunidade at fatu a manera chi su cunflitu costante intre resursas naturales e esigèntzias umanas de supravivèntzia diat àere favorèssidu formas de assemidamentu diferentes. S'ambiente naturale at fatzilitadu sas comunidades chi ant elaboradu isòlvidas creativas sos rastros de sas cales si podent bìdere galu oe in su paesàgiu archeològicu, pro esempru in s'istrutura tzirculare de pedra de sos "pinnetos" e de sos "coiles", evolutzione de sa pinneta nuràgica e de su nuraghe etotu.

Su paesàgiu de sos sartos si presentat partzidu in tancas, marcadas dae sa presèntzia de muros de pedra e cresuras, dae una retza de percursos ("camminos" e "àndalas") e dae s'intrèveru de sas colturas, naschet dae s'impreu de unu sistema de règulas chi printzìpiant in sa Carta de Logu de s'època giuigale e chi, mudadas in sos sèculos, sunt istadas pro su prus osservadas finas a sos annos chimbanta de su Noighentos. Custas règulas, chi rapresentaiant unu còdighe verdaderu de deretu agràriu, intentaiant pònnere paris su tratòngiu cunflituale intre sa massaria de sos laores e sos pastores nòmades, chi si fundaiat mescamente in sa cuncàmbia intre su ghetare laore ("vidatzone") e pastura ("paberile").

S'organizatzione de sos ispàtzios de assemidamentu, inghitzende dae sos bidditzolos (sos tzentros istòricos de como), s'isparghinaiat in su territòriu pro mèdiu de unu sìstema de sèmidas postas a curtzu de funtanas de abba. Su sistema leaiat una forma prus istruturada in su "pradu", una filera de cungiados minores privados serrados a muru a curtzu de sas biddas, chi, sinnados dae una retza istrinta de camineras e de muros de pedra, permitiat de intrare a onni cungiadu; sighende fatu•fatu in sos terrinos abertos ("su comunale") partzidos intre su logu pro semenare, su logu pro pàschere e sos montes ("padentes") chi garantiant lande e linna.

S'usàntzia de s'impreu a cumone de sa resursa ambientale s'est pèrdida a pustis de unas cantas leges de època sabàuda: sa lege de sas cresuras (1820) e s'abolitzione de sos ademprìvios (1865). Totu custu no est serbidu a nde burrare sos sinnos firmos in su territòriu dae sèculos de impreu de su logu. Su raportu orgànicu intre sa bidda, sa retza de sos caminos, su sistema de sa partzidura de sas tancas, sa diversidade de su chi si semenaiat, s'ambiente de su pastoriu e de sos padentes rapresentant galu oe un'unicum paesagìsticu.

A inghitzare dae sa segunda mesidade de s'Otighentos sos caràteres de su paesàgiu sardu ant cambiadu pro more de unas cantas trasformatziones cajonadas dae s'isfrutamentu de sas minas e de sos padentes e, in tempos prus a curtzu a nois, pro sas bonìficas agràrias de sos primos annos de su Noighentos. Custas atividades econòmicas ant lassadu sinnos finas pro su chi pertocat s'istrutura sotziale e econòmica de sas populatziones.

Dae sos annos chimbanta s'impreu de màchinas in s'agricoltura siat in sas campuras siat in logos prus artos nch'at leadu a lassare su traballu de sa terra in logos artos e a su passàgiu chi nde cunsighit, in sas àreas de monte dae unu sistema econòmicu agropastorale a unu fundadu in su pastoriu. Su minimare su sistema de cuncàmbias intre agricoltura e pastoriu at cajonadu finas su fenòmenu de sos fogos in sos montes, chi at mudadu una parte manna de su paesàgiu.
In sos annos sessanta sa crisi econòmica e sa dimanda de manodòpera in sas indùstrias de s'Itàlia de su Nord at contribuidu a favorèssere s'abandonu de sos sartos e s'impoberimentu de sas biddas mudende sa bisura issoro. Sos fràigosa tzimentu, bortas medas sena los acabare, leant su postu de sas architeturas traditzionales tìpicas, cando chi sa cumpatesa de sos tzentros urbanos dat logu a una crèschida de fràigos sena critèriu in sos terrinos a curtzu de sas biddas. S'industrializatzione e su si nde pesare totu a inghìriu•a•inghìriu unu sistema de infrastruturas viàrias, de portos e de energhia, comente puru sos fenòmenos de s'incuinamentu de s'ambiente, lompent a trasformare su paesàgiu de belle nou. Assistimus a sa partzidura de su paesàgiu agràriu e a fàghere pagu naturales unos cantos paesàgios tìpicos. Sos insediamentos industriales e sos protzessos de urbanizatzione turìstica de sa costa ant marcadu a manera definitiva unu cambiamentu de tendèntzia in sas dinàmicas de assemidamentu in Sardigna. Mentras chi in antis sas comunidades fiant acaradas a chirru de intro, sa costa est divenida polu de atratzione pro unu mercadu immobiliare semper prus forte.

In custas ùrtimas deghinas de annos su territòriu regionale at connotu trasformatziones de importu siat pro su chi pertocat s'aspetu fìsicu cun intzidèntzias deretas subra sa morfologia de sos logos, siat pro su chi atenet a su caràtere comunicativu-cumportamentale cun cambiamentos radicales in sa manera de bìvere e pertzepire sos ambientes insediativos. Sa "metamòrfosi antropològica" chi nde cunsighit chi at interessadu sas comunidades de Sardigna at determinadu sa nàschida de modellos culturales e de isvilupu noos.