Sa Ramadura

Sas festas de sa prima die de maju in Sardigna

Sa prima die de maju si tzèlebrat in Casteddu sa festa intregada a Santu Efis, chi est unu de sos eventos religiosos e folclorìsticos, de sa Sardigna. Sa manifestatzione si repitet dae tres sèculos e mesu. Mentras in Lùvula in provìntzia de Nùgoro in su santuàriu dedicadu a Santu Frantziscu, si faghet una de sas festas de campagna prus caraterìsticas de s'ìsula.

Festa de Santu Efes
Sa prima die de maju si tzèlebrat in Casteddu sa festa intregada a Sant'Efis, chi est unu de sos eventos religiosos e folklorìsticos, de sa Sardigna. Sa manifestatzione si repitet dae tres sèculos e mesu pro onorare su votu fatu a s'Amministratzione de Casteddu in su 1656 pro torrare gràtzias a su Santu de àere liberadu sa tzitade dae una epidemia mala de peste.
Sas tzelebratzione ammaniadas dae sa Cunfraria de Sant'Efis cun su patrotzìniu de sa munitzipalidade casteddaja, cumentzant cun sa professone chi acumpàngiat su bultu de su Santu dae sa crèsia sua, in su coro de s'apenditzu de Stampaci, cara su logu de su martìriu, in Nora.

In conca a s'isfilada bi sunt sas tracas, est a nàrrere sos carros cun boes ondrados cun tapetos, frores e trastos.
Sighint sos grupos folk chi benint dae sas oto provìntzias sardas, sos cadderis e sos militzianos. Isfilant posca su de tres guardianos, s'Alternòs (chi a cumentzu rapresentaiat su Visurè e chi oe est in logu de su sìndigu) e sa Guardiania. In antis de su cotzu indeoradu cun s'istàtua de Santu Efis bi sunt sos de sa Cunfraria chintos cun bestires penitentziales.

A pustis de sa professone tzitadina s'isfilada s'incarrerat fache a Nora, ue arribat sa die a pustis, firmende∙si cada tantu in carchi pasada, intre de custas b'at sa cresiedda de Giorgino, Frutti d'oro e Villa d'Orri. Lòmpidu a Nora su bultu de su santu si mostrat a sos fideles in sa cresiedda in s'ispiàgia, ue si tzèlebrant missas medas.
Su bator de maju, in fines, si contòniat a Casteddu.

Santu Frantziscu de Lùvula
Semper pro sa die de su 1 de maju si faghet in Lùvula, in sa crèsia de Santu Frantziscu, una de sas festas campinas prus caraterìsticas de totu sa Sardigna. Lùvula est a tesu dae Nùgoro 33 km e òspitat in territòriu suo sa crèsia, posta a 2 km dae sa bidda. Sa crèsia campina s'agatat a 466 metros subra su livellu de su mare, in sa trempa de unu montrigu suta su Monte Arbu.

Sa crèsia si presentat, in sas formas de oe in die, comente su resurtadu de sos acontzos e de sas ismanniaduras fatos in su 1795 subra sas istruturas originàrias chi sunt, fortzis, de su de XVI sèculos. In intro est remonida un' istàtua de linna de Santu Frantziscu, de iscola napolitana de su ‘600.

Sas cumbessias, sunt in bona parte modernas, . Sa festa si distinghet pro usàntzias particulares meda. A sos fideles presentes pro sa novena li dant su filindeu e su zurrete. Si faghent àteros ritos che a su de "sa bèrtula" (votu de cuncàmbiu cun su Santu, in una bussaca de sa bèrtula si ponet su pipiu malàidu, in s'àtera si ponent sas ofertas, collidas dae domo in domo cun sa cuèstua) e "sa pesada" (pesende su pipiu e pro l'illoire s'oferit a su Santu su matessi pesu in petza de angione o de vitellu).

Sas tzelebratziones si serrant cun "s'àrbore", grandu papada in campànnia in ue est presente e partètzipat, a manera simbòlica, fintzas una istatuedda de su Santu.