Casteddusardu, Professone de Lunissanti

Sas festas religiosas traditzionales

Sende chi sunt iberizadas a manera forte, tenent meda ammaju e anfania sas tzerimònias de su tziclu de sa Pasca. Sas tzerimònias de sa Chida santa, essende festas litùrgicas e paralitùrgicas, si distinghent pro sas rapresentatziones sagradas chi in paritzas tzitades e biddas sunt repicadas dae sos cantos de sas cunfrarias e dae sas professones.
Sende chi sunt iberizadas a manera forte, tenent meda ammaju e anfania sas tzerimònias de su tziclu de sa Pasca. Sas tzerimònias de sa Chida santa, essende festas litùrgicas e paralitùrgicas, si distinghent pro sas rapresentatziones sagradas chi in paritzas tzitades e biddas sunt repicadas dae sa polivocalidade de sos cantos de sas cunfrarias e dae sas professones, belle a remplasare sa coralidade partetzipativa chi in sa maioria de sas festas sardas est dada dae su ballu.

Sas festas sardas, pros su prus festas religiosas e tradiztionales, si faghent mescamente in maju e cabudanni. Sunt semper de prus a manu•a manu chi custu mese s'acùrtziat. In maju/làmpadas si cumprit s'annada de su pastoriu ( torrada de sa tràmuda, tusòrgiu, bèndida de su casu, regorta de su recatu). In trèulas si messaiat e bi fiat s'incùngia de su trigu, paris a s'incùngia de sa fae e de su mustu e a s'aùngiu, chi si faghiat dae su porcu mannale e su casu, chi fiant s'alimentu de base fitianu. Su tziclu de s'annu agro-pastorale torraiat a cumentzare in Cabudanni.

In prus de tènnere una cantidade prus manna de tempus si teniat unu disponimentu de alimentos e dinari, torrados a pònnere in giru, in parte, pro mèdiu formas diferentes de ospitalidade a sos chi partetzipaiant a sas festas, chi no est de badas chi fiant medas in cussu tantu de tempus.
B'agatamus, intre sas àteras sa festa de Santi Isidru, veneradu dae massajos ma fintzas dae pastores, sa festa de Santu Antine, veneradu mescamente dae sos pastores, e sa Festa de Santu Giuanne, cando si faghiant sos contos de sos cuntratos agràrios e pastorales.

Ma fiat mescamente su tempus de sas "festas longas" istende pro sa novena in crèsias campinas in ue si sotzializaiat belle totu, dae su divertimentu a su sonnu. Usàntzia e modu tzerimoniale chi paret torret a ritos de incubatzione preistòricos in sas tumbas de sos gigantes e a s'ordalia chi si pensat si faghiat acanta a putzos sagrados de perìodu nuràgicu.