Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  argumentos  ›  tzìnema  ›  su documentàriu antropològicu

Su documentàriu antropològicu

Su ballu tundu
Su ballu tundu
Dae sa fine de sa gherra cumentzat a si fàghere logu unu tzìnema documentàriu prus atentu a sos aspetos antropològicos. E cumparint sos primos autores sardos comente Enrico Costa e, mescamente, Fiorenzo Serra chi cun un'atividade filmogràfica de importu, brinchende s'impostatzione folclòrica, realizat "L'ultimo pugno di terra", premiadu in su Festival de sos Pòpulos in su 1965. Sunt sos matessi annos chi, in totu sas salas de su mundu, ghiraiat "Sardinia", produidu dae sa Walt Disney pro sa sèrie "Popoli e paesi", in ue sa gente de Sardigna fiat omologada a sos pòpulos primidios galu presentes in su pianeta.
Su de los pònnere a pare cun sos film de Fiorenzo Serra no est piedosu, gasi comente cun sos documentàrios de Vittorio De Seta "Pastori di Orgosolo" e "Un giorno in Barbagia", ghirados a sa fine de sos annos Chimbanta cun una visione profunda meda e noa respetu a s'ispetàculu de sa Disney.

In sos annos Sessanta naschet s'apentu pro unu gènere nou de documentatzione sotziale chi galu oe sighit Giuseppe Ferrara cun "Lo stagno" (1962) documentat sa pelea de Crabas contra a sos deretos feudales; e sa Rai etotu dat a Giuseppe Lisi, in su 1968, un'inchesta de importu subra s'economia de s'ìsula dae su tìtulu "Dentro la Sardegna".
De su 1987, pro acabare, est "Noistottus", istòria de sas minieras de su Sulcis, òpera de interessu e originale de Piero D'Onofrio e Fabio Vannini pro su Tzentru Isperimentale de tzinematografia. In custu cuntestu registas sardos medas de oe ant tentu sa possibilidade de contare sa gente e sas istòrias de su logu issoro: intre sos àteros, Enrico Pitzianti in "Piccola pesca", film documentàriu de su 2004 subra sas servitùdines militares in Sardigna.

Fiorenzo Serra: "L'ultimo pugno di terra"
Fiorenzo Serra, su documentarista prus mannu de sa Sardigna, est mortu in s'atòngiu de su 2005 a su tempus chi fiat progetende unu traballu nou pro su cale contaiat de abarrare a longu in sos laboratòrios romanos andende e torrende dae Tàtari a Roma.
Cheriat recuperare totu sos ispetzones de negativos e positivos de su film suo de su 1964, "L'ultimo pugno di terra", de su cale s'agatat galu feti sa còpia positiva de sa Regione Sardigna, pro los bortare in digitale. Cheriat montare unu film nou dae su betzu, assentende sos ispetzones segundu unu progetu particulare e diferente. Poniat coro mescamente a pònnere tìtulos, sutatìtulos, nùmenes, didascalias, acontzare lughes e "ispuntaduras" pro lòmpere a unu master in digitale pro nos torrare unu film chi aiat tentu in su passadu un'istòria gasi peleada.

"L'ultimo pugno di terra" fiat istadu realizadu cun su patrotzìniu de sa Regione Autònoma de Sardigna pro esaltare su primu Pianu de Renàschida. In su disinnu de lege regionale de bilàntziu de su 1959 s'agatat custu tìtulu "Film lungometraggio sulla rinascita", e comente proposta de s'Assessoradu a sa Renàschida si ponent a disponimentu 30 milliones de liras pro "unu film documentàriu lungometràgiu chi currispondat a totu sos rechisitos de ispetacularidade ma chi non costituat un'òpera de propaganda pura e sèmplitze". S'òpera at a dèpere "rapresentare unu documentu vàlidu e de dura de sa situatzione econòmicu-sotziale e umana de sa Sardigna de oe - illustrare, leende printzìpiu dae sa visione cumplessiva de dies de oe, sa mannària de s'òpera istòrica chi est pro èssere inghitzada e s'utilidade manna sua pro s'economia non feti natzionale". Su film in ogetu, chi tenet su còmpitu grae de mandare a dae in antis s'ìsula imbestida dae su Pianu de Renàschida, est pròpiu "L'ultimo pugno di terra". Fiant istados netzessàrios duos annos de ripresas pro acabare su lungometràgiu chi fiat istadu presentadu in anteprima in su tzìnema Fiamma in Casteddu pro sa Giunta regionale. S'impinnu artìsticu e tècnicu de Serra fiat istadu apretziadu, ma sa rapresentatzione de sa Sardigna imbestida dae su Pianu de Renàschida non podiat e non depiat èssere gasi crispa e trista.

Mancari chi in su 1966 su film diat àere bintu unu prèmiu a su Festival de sos Pòpulos, sa rassigna prus de importu de su tzìnema documentarìsticu in Itàlia, a pustis de cussa data fiat iscumpartu dae sa tzirculatzione.
Una lìtera iscrita dae Fiorenzo Serra a s'acabu de sos annos Chimbanta e imbiada a s'Assessoradu a sa Renaschida l'ant torrada a agatare in sos archìvios de sa Presidèntzia de sa Giunta. S'iscritu, in intro de una delìbera de su 1959 chi retzit sas dimandas de su regista, presentat sas resones de su film.
Patrimonio culturale della Sardegna