Un'immàgine de Gràtzia Deledda

Su tzìnema deleddianu

S'immàgine de sa Sardigna fata de fàidas, bardanas, bandidos, esotismu e folclore protzedit dae a tesu e est istudiada finas in òperas dedicadas a su ligòngiu intre G. Deledda e su tzìnema comente 'Scenari sardi': Gràtzia Deledda intre tzìnema e televisione', curadu dae G. Olla e sa trasmissione de Rai Sardigna 'Grazia quasi Cosima', posta in òpera dae M.P. Mossa.
S'immàgine de sa Sardigna fata de fàidas, bardanas, bandidos, esotismu e folclore protzedit dae a tesu cun cumplessidades analizadas, intre àteru, in òperas dedicadas a su ligòngiu intre Gràtzia Deledda e su tzìnema comente 'Scenari sardi': Gràtzia Deledda intre tzìnema e televisione', curadu dae su crìticu tzinematogràficu Gianni Olla e sa trasmissione de Rai Sardigna 'Grazia quasi Cosima' (1987), posta in òpera dae Maria Piera Mossa cun s'agiudu de Jacopo Onnis.

Gràtzia Deledda est istada pro su tzìnema de ambiente sardu una funtana de ispiratzione bundante. Sos ammentos sunt medas finas cando sos film non s'ispirant deretu a sos romanzos suos. Sas òperas deleddianas de finitia, 'Il segreto dell'uomo solitario' e '... Con amore Fabia', bessint sa prima in su 1989 e sa de duos in su 1993. Nointames totu custu, s'interessu de s'iscritora nugoresa pro s'arte tzinematogràfica est minore meda. Non leat parte mancu a s'istèrrida de s'iscritura de 'Cenere', su film famadu leadu dae su romanzu suo e interpretadu dae Eleonora Duse, chi l'aiat traduidu in iscritura pro tzìnema paris a su regista Febo Mari.
Su documentu ùnicu chi si connoschet finas a como, iscritu dae Gràtzia Deledda deretu pro su tzìnema, est unu sugetu de su 1916, iscobertu unos cantos annos a como dae su professore Ferdinando Cordova, dotzente de Istòria contemporànea in s'Universidade de Roma, in s'epistolàriu de sa giornalista Olga Ossani, intelletuale de primu pianu de su tempus, amiga de Gratzia Deledda e de Eleonora Duse. Su sugetu cumparit pro sa prima bia in su diàriu 'L'Unità' su primu de freàrgiu de su 1994.

'Lo scenario sardo per il cinema' gosi Olga Ossani tìtulat su datiloscritu chi li aiat imbiadu Gràtzia Deledda. Curadu bene dae su bessu de sa descritzione de su paesàgiu e de sos personàgios, su sugetu descriet s'amore de Maria e Giovanni, amorados a sa cua e custrintos a s'imbentare unu secuestru pro onorare s'istòria de amore issoro: unu melodramma, chi, cosa rara, acabat in bonu.
'Scenario sardo per il cinema' de Gràtzia Deledda est istadu publicadu a cura de su prof. Cordova in s'iscritu: 'Caro Olgogigi': lìteras a Olga e Luigi Lodi. Dae sa Roma bizantina a s'Itàlia fascista, 1881-1933', a cura de Ferdinando Cordova, F. Angeli,1999 e, s'annu chi sighit, in su volùmene 'Scenari sardi: Grazia Deledda tra cinema e televisione', a cura de Gianni Olla, cun iscritos de Gianni Olla, Giovanna Cerina, Ferdinando Cordova, Alessandra Piras, Aipsa, 2000.