Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  argumentos  ›  tzìnema  ›  su tzìnema in sardigna

Su tzìnema in Sardigna

In su 1899 sos frades Lumière, pro mèdiu de su regista Francesco Felicetti, aiant ghiradu "Voyage du Roi Humbert Ier en Sardaigne", chimbe tzineatualidades chi contant sa vìsita de su soberanu e de sa reina Margherita in s'ìsula. Dae cussa die finas a sos annos binti s'agatant pro su chi pertocat su tzìnema in Sardigna pagas testimonias, raros film, ghirados o feti ambientados in s'ìsula, comente "Cainà" de Gennaro Righelli, "La Grazia" de Aldo De Benedetti o "Cenere" de Febo Mari, s'ùnicu film cun Eleonora Duse, totus ispirados deretu o nono a s'òpera de Gràtzia Deledda. In sa Tzineteca sarda, archìviu de importu regionale, sunt allogadas tres versiones de "Cenere", totus diferentes intre issas in sa longària e in sas didascalias, galu de istudiare cun atentu.

A pustis de sa gherra su discursu càmbiat, a su mancu dae su bessu de sa cantidade: sunt medas sas produtziones realizadas cun s'agiudu de sa Regione Sardigna (mescamente s'Assessoradu a sa Renàschida) e de sos entes istrumentales suos comente s'ERSAT o s'ESIT. Ma sa Sardigna ammajat – in su bene e in su male - finas sas produtziones internatzionales. Sa Disney, e custu podet èssere unu de sos esempros prus curiosos, ponet sos sardos in sa sèrie documentària "Popoli e paesi" chi indagat paris a sos eschimeses, indianos de Amèrica e àteros pòpulos "estremados" o belle iscumpartos, cun unu filmadu in ue sos iscojàtolos bivent totu paris a sos pastores de Dèsulo a barba bianca, comente in sa traditzione Disney de sas mègius.
In custos matessi annos si ghirat "L'ultimo pugno di terra" de Fiorenzo Serra, su documentarista sardu prus mannu. Sa rafiguratzione de s'ìsula dolorosa e sena piedade in su film de Serra nche leat a definire su film "anti autonomìsticu, disfatista e marigosu". Pròpiu custu fatu nos narat comente oe, feti pro mèdiu de una letura integrada de sos benes culturales, cun su recùperu de sas testimonias archivìsticas chi recostruint su cuntestu istòricu in su cale su film est nàschidu, siat possìbile torrare a cumpònnere finas un'imaginàriu tzinematogràficu e un'istòria de su tzìnema in Sardigna si nono destinada a s'ismèntigu o a interpretatziones partziales meda.
"Deghe annos a pustis – iscriet su crìticu Gianni Olla in s'istùdiu "Per un documentario in Sardegna" in "Filmpraxis. Quaderni della Cineteca Sarda" de su 1995 – sas netzessidades de sos mèdias, sa cumparta de sa tv... ant a fàghere bessire a campu variantes meda de importu. In antis de totu su "boom" de sa Costa Ismeralda e su problema de sos bandidos. Chi, mancari siant temàticas chi parent èssere isòrvidas, costituint s'esempru prus craru de una crònaca o de un'atualidade ligada a un'imaginàriu chi cumentzat a s'impònnere in su presente e non feti in sa mirada mìtica de s'arcaitzidade".
Finas sas òperas prus de valore sunt cunditzionadas in manera grae dae custa visione de s'ìsula o cun custa depent tando fàghere sos contos. Gosi est istadu pro "Padre padrone" de sos Taviani, Parma de oro cuntestada a Cannes in su 1977, bidu in Sardigna non comente "opera di formazione" ma comente unu film etnogràficu mancadu.

Cara a sa segunda mesidade de sos annos Otanta, cando in totu Itàlia si pesat una generatzione noa de tzineastas, finas in Sardigna s'afirmat unu grupu de autores, intre àteros Gianfranco Cabiddu, chi printzìpiat cun su film "Disamistade", su cale si podet lèghere comente una metàfora de su tzìnema de ambiente sardu custrintu a fàghere sos contos cun s'eredidade grae chi benit dae issa etotu.
Àteras autoras e autores, de una generatzione a curtzu a cussa de Cabiddu, s'ant a cunfrontare a manera issoro cun sa traditzione, lassende sa Sardigna e torrende (comente ambientatzione) feti a pustis de tempus meda e de un'afirmatzione bona in aterue ("Un delitto impossibile" de Antonello Grimaldi) o ponende a pare cun coràgiu Gràtzia Deledda cun film personales meda ("...Con amore Fabia" de Maria Teresa Camoglio).
Enrico Pitzianti, in custu tempus de apentu nou pro su tzìnema documentàriu, si faghet a connòschere cun su lungometràgiu ("Piccola pesca", 2004) leende in cunsideru cun sensibilidade manna su tema de sas bases militares a dies de oe. E su tam tam subra su film nou de Enrico Pau, "Jimmy della collina" demustrat chi sa Sardigna de sas fàidas, de sos logos òrridos e pitorescos o de sas vacàntzias in Costa Ismeralda a s'acabu at leadu su logu dae sa Sardigna de sos impiantos industriales, de sas periferias, de su bìvere in oros de mundu, ponende•si in custa manera in s’orizonte de sa modernidade.
Patrimonio culturale della Sardegna