Santa Cristina de Paule, santuàriu federale de edade nuràgica

Sas orìgines e su Chimbighentos

Sos santuàrios nuràgicos (Santa Cristina de Paule, Santa Bitòria de Serri) sunt esempros ladinos de una tzivilidade chi depiat àere seberadu sa ritualidade teatrale a fundamentu sotziale.
Corteos drammàticos, indanimados dae càntigos dialògicos, dae dansas de coros e dae garas gìnnicu-lùdicas, depiant èssere fatos sighende s'inghìriu de unos cantos giassos, ponende in fatu a sa ghia corèutica de sos res-satzerdotes, finas a su putzu de s'abba de purificatzione.Sa lòmpida de Roma aiat istrinadu sa Sardigna cun Edifìtzios teatrales. Duos ant aguantadu in su tempus: s'anfiteatru de Casteddu, assentadu in sa pala chi dae su montigru de "Buon Cammino" a bellu a bellu falat in sa badde de Palabanda, e su teatru de Nora cara a su mare, ambos duos de sos printzìpios de su de II sèculos p.C. In su repertòriu bi depiant èssere naumachias (batallas de naves), "ludi gladiatorii", allestimentos cumplicados de tragèdias, cummèdias e ispetàculos in ue bi fiant òmines e feras. Su ballu e sa dansa aiant cumpletadu s'ispàtziu de sos ritos e de sas festas de su teatru, ca non si pesaiant peri sas istradas e sas pratzas ebbia, ma si faghiant totu in una in cuiles e pinnetos, isparghendesi in s'àrea religiosa de sos santuàrios, intrende fintzas in intro de s'ispàtziu sagradu de sas crèsias.

A su chi narant sas chircas oe chi est oe, su teatru in Sardigna inghitzat cun sa rapresentatzione sagrada, finas si non si podent ignorare sinnos e documentos raros de su de XVI sèculos chi, mescamente in Casteddu e in Tàtari, testimòngiant un'atividade teatrale de carchi interessu.
Est de su de XV sèculos su "Laudario dei Disciplinati bianchi di Sassari". Finas si non in manera acumprida, sas laudes chi bi sunt tenent giai elementos fundamentales de teatralidade: su diàlogu, sos pessonàgios, sas fràsias meras e diretas de su faeddu. Ma sunt sas "Coplas a la Imagen del Crucifixo" de Sigismondu Arquer, de sa segunda metade de su de XVI sèculos chi aberint su panorama teatrale in Sardigna. Si presentant cun una partzidura drammàtica prus desvilupada duos cumponimentos, publicados in su 1576, de su visurè Giuanne Coloma, cun su tìtulu unu de "Decada de la Passion de Nuestro Señor Iesu Christo", s'àteru de "Cantico de la Resurreccion de nuestro Señor Jesu Christo".