Islovenu

S'islovenu est faeddadu in s'ala orientale de sa regione autònoma de su Friuli Venètzia Giùlia, oru•oru sa làcana cun s'Islovènia.
Est pretzisu de tènnere distintas, pro resones de òrdine linguìsticu, istòricu e sotziopolìticu sas comunidades de sa provìntzia de Ùdine dae cuddas chi s'agatant in sas provìntzias de Gorìtzia e de Trieste. Sas primas faeddant variedades dialetales arcàicas, abbarradas dae meda isoladas cunforma a sa madrepàtria pro èssere istadu incluidu su territòriu issoro in sa Repùblica de Venètzia, in su Rennu Lombardu-Vènetu e in s'Itàlia dae su 1866 a dae in antis. Sos islovenos de sos chirros de Trieste e de Gorìtzia, passados a s'Itàlia in su 1918, fiant istados in tames integrados semper in su cuntestu culturale e polìticu islovenu. Pro su prus sas comunidades de limba islovena s'agatant in cuntestos de plurilinguismu, in cunvivèntzia cun grupos de limba friulana o de dialetos vènetos-giulianos. Non si tenent datos ufitziales subra sa cunsistèntzia de sas minorias islovenas in Itàlia, mancari si potzat carculare, cun aprossimatzione, dae unu mìnimu de 50 mìgia a unu màssimu de 100 mìgia pessones

Sa legislatzione de tutela de sa minoria est abbarrada pro tempus meda ligada a sos tratados internatzionales (ùrtimu cuddu de Osimo, ratificadu in su 1977) chi ant reguladu sas relatziones intre s'Itàlia e sa Jugoslàvia in antis, s'Islovènia a pustis. In sa pràtica, sa tutela de sas minorias est ligada mescamente a su chi atenet a s'educatzione e a su setore de s'istrutzione in matèria de minorias ètnicu-linguìsticas. In onni casu sa normativa de protetzione fiat limitada a sas provìntzias de Trieste e de Gorìtzia, imbetzes peruna forma de tutela, francu cuddas prevìdidas dae sas leges regionales, si riferiat a sas comunidades islovenas de sa provìntzia de Ùdine, abarradas estràneas a sos fatos de su "dopoguerra" e a sas chistiones chi pertocant sa sovranidade de Trieste (custa discriminatzione est parallela a sa situatzione de sos grupos internatzionales de sas comunidades ladinas de sas provìntzias de Trento e Belluno chi non fiant ammìtidos a fruire de sos benefìtzios prevìdidos dae sos acordos internatzionales pro sas comunidades ladinas de s'Artu Àdige).

Sa situatzione andat como cara a isvilupos noos prus a favore, a pustis de s'aprovatzione dae parte de su Parlamentu italianu de una lege orgànica chi atenet a sa minoria de limba islovena de su Friuli Venètzia Giùlia totu canta, sa n. 38 de su 2001, chi semper e cando pro divenire operativa, tenet bisòngiu de un'iter cumplessu de atuatzione in ue su passàgiu prus significativu pertocat sa costitutzione de unu Comitadu istitutzionale paritèticu pro sos problemas de sa minoria islovena.