Otzitànicu

Sa denominatzione "otzitanu" o "otzitànicu", de traditzione culta, indivìduat sas faeddadas de sa Frantza meridionale, partzidas in una filera de sutavariedades regionales, sas cales fiant istadas impreadas in literadura in su Medioevu.
Si tratat de s'iscola trobadòrica, o cortese, a pustis iscumparta cun sa sessada de sas cunditziones sotziopolìticas chi nd'aiant favorèssidu sa nàschida. Torradas a livellu de faeddadas dialetales a cajone de sa pressione de su frantzesu a cumentzare dae su sèculu XIV, sas variedades otzitànicas aiant connotu in su de XIX sèculos una renàschida culturale, in sa cale non fiat mancadu s'aspetu polìticu de paru regionalìsticu-natzionalista.
Sos dialetos otzitanos faeddados in Itàlia apartenent a sa sutavariedade alpina de tipu proventzale e sunt connotos in paritzas baddes in sas provìntzias de Cuneo e Torino. Una "colònia" otzitana s'agatat fintzas in Calàbria, in Guardia Piemontese. Dae deghinas de annos sutapostas a s'abandonu dae parte de sa populatzione, sas baddes alpinas de sas provìntzias de Cuneo e de Torino sunt a manera traditzionale abertas a una pràtica plurilìngue chi interessat, cun sos dialetos locales, finas su piemontesu, s'italianu e su frantzesu.
Est duncas malu a medire a manera pretzisa su nùmeru de sas pessones de "madrelingua" otzitana. Pro una populatzione de unos 80 mìgia abitantes, belle sa metade diat dèpere tènnere una connoschèntzia ativa de sos dialetos locales. In Guardia Piemontese, sa populatzione de unos 3000 abitantes non connoschet a manera ativa su dialetu de su logu, chi resurtat semper e cando bastante vitale.