Grecànicu

Su grecànicu est una variedade de grecu, diferente dae cuddu modernu, chi in sa variante "demotiki" (populare) est dae su 1976 s'ùnica limba ufitziale de sa Repùblica de "Grecia". In cue s'est impostu, a pustis de una chistione seculare de sa limba, binchende contras a s'impreu literàriu parallelu a unu modellu de tipu clàssicu (“katharévousa"). Su grecu de traditzione bizantina est una limba litùrgica de unas cantas Crèsias ortodossas orientales e in Itàlia de s'Eparchia de Lungro (Cosenza) e de Piana degli Albanesi (Palermo). A dies de oe sos dialetos grecos, in regressu mannu, òcupant in s'Itàlia meridionale duas àreas diversas meda: in Pùllia in su Salento, in ue sa faeddada si narat "grico" (Comunas de Calimera, Castrignano de' Greci, Corigliano d'Otranto, Martano, Martignano, Melpignano, Soleto, Sternatìa e Zollino), e in Calàbria in s'Aspromonte, in ue su dialetu est numenadu "romaico" (Comunas de Bova, Bova Marina, Condofuri, Roccaforte del Greco e Roghudi). Una comunidade ellenòfona belle gasi aunida est nàschida dae tempus in Reggio Calabria comente cunseghèntzia de s'emigratzione dae biddas de s'Aspromonte. In sas comunidades naradas "grecaniche" de s'Itàlia meridionale, in su cumplessu, si faeddant dialetos chi ant crèschidu a manera autònoma cunforma a su grecu modernu. Si ponent como unos cantos problemas chi atenent a su torrare a bida e a sa formalizatzione de unu o prus istandard. Aspetu de importu de sa chistione est cuddu chi pertocat s'impreu de s'alfabetu latinu, chi est a manera naturale prus familiare a sos locutores de cuddu grecu. In mancàntzia de istatìsticas reghentes, unu càrculu otimìsticu ponet in 10/12.000 su nùmeru complessivu de sos ellenòfonos.