Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  limba sarda  ›  limbas de minoria in s'unione europea  ›  limbas de minoria in s'europa otzidentale  ›  sami

Sami

Sas limbas samis sunt faeddadas dae sas populatziones làpones in un'àrea ampra meda chi incluit Norvègia, Isvètzia, Finlàndia e Rùssia.

Sos Làpones sunt su pòpulu tribale prus connotu in totu s'Europa. Si tratat de unu grupu nòmade chi s'agatat in Finlàndia, Isvètzia (10-20.000 indivìduos), Norvègia (4-6.000 indivìduos) e Rùssia (2.000 indivìduos istàbiles e cristianos ortodossos) pro unu totale de belle 50.000 indivìduos chi mantenent bia una limba no indoeuropea de ratza ugrofìnnica (simigiante duncas a su finlandesu). Custa limba apartenet a sa classe de sas limbas uràlicas. Sas variedades si podent classificare in duos grupos: sas limbas samis otzidentales e orientales. Intre sas otzidentales s'incluint su sami meridionale, cuddu de Ume, de Lule, de Pite, setentrionale. Intre sas orientales su sami de Inari, Kemi, Skolt, de Akkala, de Kildin e de Ter.

Sas traditziones de su pòpulu sami como paret chi sessent cunforma a sa modernizatzione, fintzas pro neghe de sa mannària de su territòriu. S'àrea de assemidamentu est ispàrghida a totu sa calota àrtica, e duncas dae unu puntu de bista polìticu est assentada in Norvègia, Isvètzia, Finlàndia, Rùssia e Groenlàndia. A s'ispissu, s'impreu de sa limba sami est istadu proibidu. Giai dae su sèculu passadu aiant printzipiadu sas primas initziativas a profetu de sas populatziones làpones, ma est petzi fache a sa metade de sos annos baranta de custu sèculu, chi aiant istituidu sa Sallskapet Same-Atnam (Sotziedade Culturale Làpone) chi aiat supridu a sa normalizatzione ortogràfica de sos grupos linguìsticos làpones prus importantes.
Patrimonio culturale della Sardegna