Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  limba sarda  ›  limbas de minoria in s'unione europea  ›  limbas de minoria in s'europa otzidentale  ›  gallesu

Gallesu

Su cymraeg, o gallesu, faghet parte de su grupu brètone de sas limbas tzèlticas paris a su cornish (estintu) e a su brètone. Est faeddadu in s'ala otzidentale de sa Great Britain connota comente Galles (Cymru).
Su 20,5% de totu sa populatzione gallesa (3 milliones de pessones) connoschet sa limba de identidade istòrica de sa regione, fintzas si s'inglesu est difusu meda. B'at pagos gallesos monolìngues, mancari chi paritzos de issos nàrgiant de èssere meres prus de su gallesu chi non de s'inglesu. De su restu, su seberu de s'una o de s'àtera limba podet mudare cunforma a s'argumentu chi si tratat (fenòmenu connotu comente "code-switching"). Su nùmeru de sos chi lu faeddant in su restu de sa Great Britain no est nòdidu: si nd'agatant medas in sas tzitades inglesas prus mannas e oru·oru sas làcanas intre Galles e Inghilterra.

Nointames sa cuncurrèntzia de sa limba inglesa si fatzat a intèndere, s'agiudu a favore de sa cunservatzione de su gallesu est istadu mannu in su de XX sèculos in armonia cun s'isvilupu de organizatziones polìticas natzionalistas comente su partidu polìticu Plaid Cymru e sa Sotziedade de sa limba gallesa (Cymdeithas yr Iarth Gymraeg). Su gallesu comente prima limba est presente mescamente in sas àreas prus pagu urbanizadas de su nord e de s'ovest de su Galles, intre sas cales Gwynedd, Denbighshire, Merioneth, Anglesey (Ynys Môn), Carmarthenshire, Nord Pembrokeshire, Ceredigion, e in parte de su Glamorgan otzidentale. Curiosidade geogràfica: su gallesu lu faeddant finas in sa badde de su Chubut, una colònia gallesa in sa Patagònia Argentina.
Patrimonio culturale della Sardegna