Germànicu

In Itàlia si faeddant a manera traditzionale dialetos de creze germànica in sa provìntzia autònoma de Bolzano, chi costituit una penìsula linguìstica in relatzione a su retroterra austrìacu.
A dae foras de custa àrea, dialetos de creze germànica sunt praticados, fatu resurtu de migratziones de su tempus medioevale, in unos cantos nùcleos ispartos in totu s'àrea alpina. Apartenent a sa genia "walzer" (chi si podent classificare comente dialetos alemànnicos) sas comunidades germanòfonas de Issime, Gressoney-la-Trinité, Gressoney-Saint-Jean in provìntzia de Aosta; de Alagna di Valsesia e Rimella (in Rima sa faeddada resurtat estinta) in provìntzia de Vercelli; de Formazza e Macugnaga in provìntzia de Trento unu dialetu bavaresu arcàicu, numenadu "mòcheno", sighit a èssere faeddadu in sa badde Fersina in sas biddas de Fierozzo, Frassilongo e Palù, cun un'ìsula "cimbra" in Lucerna.

Est de tipu bavaresu-austrìacu fintzas su dialetu germànicu faeddadu in Sappada in provìntzia de Belluno (in ue resurtat estinta s'àtera ìsula germanòfona de Farra d'Alpago). In provìntzia de Ùdine dialetos germànicos de raighinas carintzianas si faeddant in Sauris, Timau, Tarvisio, Ugovizza e in sa Val Canale, bortas medas in cunditziones de pluriglossia cun sas variedades friulanas e, in su casu de Tarvisio, cun s'islovenu e cun su tedescu istandard. Sa populatzione de limba tedesca de s'Artu Àdige lompet, in base a sos ùrtimos tzensimentos, a belle 270 mìgia de pessones. Pro sas àteras variedades est giai meda a nàrrere chi si medant belle 10 mìgia pessones.