Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  limba sarda  ›  limbas de minoria in s'unione europea  ›  limbas de minoria in s'europa otzidentale  ›  galitzianu

Galitzianu

Sa limba galitziana tenet orìgine in su Medioevu dae su cuntatu de elementos populares de sas gentes ibèricas romanizadas cun sos visigotos germànicos. A primìtzios sos piessinnos de sa limba portughesa e de cussa galitziana s'assimigiaiant gasi meda chi costituiant un'ùnicu domìniu linguìsticu. In prus, abarraiant in custu sistema unos cantos marcos arcàicos. Su de XVI sèculos fiat istadu unu momentu malu pro sa limba galitziana ca paritzas derrutas polìticas-militares nd'aiant indebilitadu su "status" e l'aiant posta a oru de s'impreu ufitziale. Sunt sos annos numenados "Séculos Escuros" (Sèculos Iscuriosos), cando sa nobilia galitziana l'aiat agabada pro orbitare a inghìriu de su Rennu de Castìllia chi nche fiat resèssidu a èssere fortza egèmone in campu polìticu e culturale.

Su poderiu de sa limba de Madrid aiat fatu intrare in crisi cudda galitziana, finas a nde pònnere in perìgulu s'esistèntzia sua etotu. Dae s'aprovatzione de sa Costitutzione ispagnola de su 1978 e dae s'Istatutu de Autonomia de su 1980, su galitzianu at recuperadu su caràtere de limba ufitziale, paris a su castillianu. Dae tando at torradu a leare isvilupu gràtzias puru a sa normalizatzione ortogràfica e a sa definitzione de un'istandard. Oe si faeddat in sas provìntzias de La Coruña, Lugo, Orense e Pontevedra; petzi a tretos in su Leon, in Astùrias e Zamora.
Patrimonio culturale della Sardegna