Friulanu

Si faeddat friulanu in sa majoria de su Friuli istòricu, territòriu chi, paris a sa provìntzia de Trieste, costituit dae su 1964 sa Regione Autònoma de su Friuli Venètzia Giùlia.
S'àrea de faeddada friulana currispondet pagu prus o mancu a sas provìntzias de Ùdine, Gorìtzia e Pordenone, cun un'illonghiadura in sa provìntzia de Venètzia localizada in unas cantas comunas de su mandamentu antigu de Portogruaro, e in particulare de Santu Micheli al Tagliamento (finamentas in Trieste, oe in totu e pro totu venetizada francu pro unos cantos nùcleos islavòfonos, si faeddaiat finas a su de XIX sèculos unu dialetu friulanu antigu numenadu "tergestino"). De fatu logos medas sunt venetizados o islovenizados.

Su friulanu disponet dae tempus meda de una koinè literària chi tenet a sa base sa sutavariedade tzentrale (udinesu), chi at achiridu in su tempus funtziones fintzas de limba veiculare in un'àrea prus manna de cussa de printzìpiu. Subra custu "friulanu comune" faghent riferimentu in particulare sos progetos de normalizatzione e formalizatzione de una limba friulana subradialetale, chi disponet dae unos cantos annos de un'istandard ortogràficu reconnotu pro lege dae s'Amministratzione provintziale de Ùdine. Pro comente s'est medidu a manera generale (de reghente si podet lèghere dae sa Chirca subra sa cunditzione sotziolinguìstica de su friulanu, a incuru de Linda Picco e coordinada dae Raimondo Strassoldo), in relatzione a una àrea potentziale carculada in 715.000 abitantes, su friulanu est de a veras praticadu dae su 57,2% de sa populatzione residente, est a nàrrere dae unas 430 mìgia pessones.