Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  limba sarda  ›  limbas de minoria in s'unione europea  ›  limbas de minoria in s'europa otzidentale  ›  brètone

Brètone

Su brètone est una limba antiga de orìgine tzèltica, faeddada in sa Frantza setentrionale in sa leada ovest de sa Bretagna.
A bisu de sos istudiosos, sa variante de brètone de oe derivat dae populatziones arribadas dae s'Inghilterra intre su de V e su de X sèculos a. C. No est de seguru un'idioma chi si potzat nàrrere provintziale: in su de XIX sèculos, sa regorta de poemas brètones Barzaz-Breiz, de su visconte La Villemarqué, dat un'impèllida detzisiva a su movimentu annoadore chi fiat protzedende dae su romantitzismu. S'època in sa cale s'est isvilupadu su "vieux-breton" o "hennvrezhoneg" s'assentat intre su de IV e su de XI sèculos. No esistent testos, ma abarrant arrastos mescamente in sas glossas postas in sos manoscritos latinos redatzionados in sas abatzias. Sas peleas istòricas de sa Bretagna ant favorèssidu s'abandonu de sa limba. Prus a notu, sa ruina de s'abatzia de Landevennec, in su 914 pro neghe de sos vichingos, faghet a modu chi sos mòngios si nche fuant, agatende refrantu in Picardia. Inoghe s'allegat una limba romanza e si cumentzat a ismentigare su tzèlticu.

A dies de oe su brètone est impreadu dae unas 250 mìgia pessones. Su grupu de sos chi faeddant brètone est articuladu in duas tipologias mannas. A unu chirru b'est sa gente intrada in edade chi bivet in sos sartos e chi, aorada dae una cultura prus difùndida, sighet a faeddare sa limba sua. Dae s'àteru est ativa una minoria prus istruida chi peleat pro amparare sa limba contra a sa lìnia tzentralista de su guvernu frantzesu, chi non favoresset meda sa polìtica de tutela de sas limbas de minoria.

Patrimonio culturale della Sardegna