Frantzesu

In sa Valle d'Aosta est ufitziale su regime de bilinguismu italianu-frantzesu. In su sèberu de una o de s'àtera limba in sos raportos cun s'amministratzione ischertat su pùblicu, e su reclutamentu de su personale est cunditzionadu dae sa connoschèntzia ativa de su frantzesu. Est bilìngue fintzas sa segnalètica de sas istradas e sa toponomàstica. Sos acordos internatzionales chi règulant sa pràtica de su bilinguismu sunt in onni manera semper e cando prus pagu graes e vinculantes de cuddos chi atenent a s'impreu de su tedescu in Artu Àdige. In sas baddes de su Piemonte, sa connoschèntzia difusa de su frantzesu, a costàgiu de sos dialetos locales e a s'italianu, non tenet rilevàntzia in tèrmines de impreu ufitziale.
Una carchi vitalidade distinghet galu, in particulare, s'impreu de su frantzesu in sas baddes de cunfessione valdesa (Pellice e Germanasca), in ue s'idioma de s'àtera ala de sas Alpes tenet traditziones litùrgicas antigas e arraighinadas. S'impreu traditzionale de su frantzesu comente limba amministrativa e de cultura est pretzisu a lu chircare in sas relatziones istòricas de sa badde cun sos domìnios addae de sas Alpes de sos Savòias, sos cales l'impreaiant in sos cuntestos ufitziales dae su 1560. Pro sas resones mentovadas, non si podet afirmare chi s'agatent comunidades, in Itàlia, chi tèngiant su frantzesu comente limba prima: francu casos individuales, in sa Valle d'Aosta e in sas baddes piemontesas s'impreu de custu idioma est ligadu a s'imparu iscolàsticu o a una costumàntzia achirida a dae foras de su cuntestu de sa famìlia, e pro custa resone est impossìbile de medire fintzas a manera aprossimativa sa frecuèntzia de impreu.