Croatu

Su croatu est unu de sos duos ramos de su sistema linguìsticu serbocroatu, chi apartenet a su grupu meridionale de sas limbas islavas.
Sas diferèntzias cunforma a su serbu sunt in sa sustàntzia de caràtere lessicale e fonèticu, in prus a èssere ligadas a s'impreu de unu diferente sistema gràficu (su tzirìllicu pro su serbu, s'alfabetu latinu pro su croatu). Unu tempus fiat una limba ùnica, ma su de àere adotadu duos istandard at ismanniadu sas diferèntzias de caràtere istòricu, culturale e religiosu. Su croatu ("Hrvatski") est limba ufitziale de sa Repùblica de Croàtzia. In Itàlia est faeddadu in sas tres Comunas de San Felice del Molise, Montemitro e Acquaviva Collecroce, in sa provìntzia de Campobasso.

Custas colònias minores sunt nàschidas a manera dàbile in su de XV-XVI sèculos, cando gente meda de sa costa dàlmata, pro si fuire dae s'invasione turca, si nche fiat passada a s'àtera ala de s'Adriàticu e aiat fundadu diferentes comunidades oru•oru sa costera e sos chìrrios internos intre Marche e Pùllia. Custas colònias, pro su prus, sas populatziones a làcana las assimilaiant. A livellu tipològicu, s'islavu de su Molise rapresentat unu dialetu arcàicu de tipu stokavu, est a nàrrere de sa variedade chi est sa base siat de s'istandard croatu siat de cuddu serbu. In base a sos resurtados de su tzensimentu ISTAT de su 2001, sa populatzione residente est pari a 2.081 unidades (totale prov. de Campobasso 227.090) distribuida in sas tres Comunas de Acquaviva Collecroce (800 ab.), Montemitro (468 ab.) e San Felice del Molise (813 ab.).