Logo Regione Autonoma della Sardegna
SOS BENES CULTURALES DE SA SARDIGNA
sardegnacultura  ›  limba sarda  ›  limbas de minoria in s'unione europea  ›  limbas de minoria in s'europa otzidentale  ›  limbas de minoria in s'europa otzidentale

Limbas de minoria in s'Europa otzidentale

Su fenòmenu de sa presèntzia de unas cantas minorias linguìsticas, sena pro custu isulare sa Sardigna, nde faghet una realidade europea plurilinguìstica "de plein droit". Dae tempus difatis s'Unione europea si medit cun custas problemàticas chirchende in onni manera de tutelare e difèndere su plurilinguismu garantidu fintzas dae sas espressiones linguìsticas de minoria.
Su documentu prus de importu de custu ativismu europeista est sa Carta europea de sas limbas regionales e minoritàrias aprovada dae su Parlamentu de Istrasburgu su 5 de santandria de su 1992 e ratificada dae totu sos istados otzidentales de s'Unione, francu dae s'Itàlia e sa Frantza. Cun s'intrada de sos istados de s'Europa de s'Est, una filera noa de problemàticas ligadas a sa protetzione de àteras minorias est leada in cunsideru dae sos organismos europeos.

Sos idiomas de minoria prus de importu de sos cales s'est ocupada s'Europa sunt su bascu (Ispagna e Frantza), su bretone (Frantza), su catalanu (Ispagna, Frantza e Itàlia), su cornish, su gaèlicu de Iscòtzia e su gallesu (Rennu Unidu), su frisone (Olanda), su corsicanu (Frantza), su friulanu (Itàlia), su galitzianu (Ispagna), s'irlandesu (Èire e Rennu Unidu), s'otzitanu (Frantza), su romantzu (Isvìtzera) e su sami (Isvètzia e Finlàndia).
S'elencu no est cumpletu e sos organismos europeos chi s'òcupant de custa matèria lu ponent a die a supridu. S'amprura de custu fenòmenu est gasi manna chi si podet afirmare chi una regione non si podet bantare de èssere europea si non tenet nessi una minoria linguìstica de tutelare.

Patrimonio culturale della Sardegna