Limbas de minoria italianas

S'arbëresh est cunsideradu un'idioma "a se stante" a intro de sa famìlia de sas limbas indoeuropeas. Sos dialetos albanesos si distinghent in duas variedades mannas, su ghegu e su toscu, faeddados su primu a nord e su segundu a sud de su frùmene Shkumbni. Sa variedade tosca est sa base de s'istandard literàriu, chi s'est afirmadu petzi dae su 1945, chi est sa limba ufitziale de sa Repùblica de Albania. Grupos chi faeddaiant variedades dialetales de tipu toscu aiant cumentzadu a lòmpere in Itàlia giai dae su de XV sèculos, incoragidos dae sa polìtica de torrare a populare su logu posta in òpera dae Alfonsu I de Aragona.

Su movimentu migratòriu aiat crèschidu a pustis de s'invasione turca de s'Albania (1435) e aiat sighidu fintzas a su de XVIII sèculos pro mèdiu de s'assemidamentu tranchìllu de comunidades albanesas totu paris a gente de faeddada italoromanza. Su caràtere episòdicu e discontìnuu de sos assemidamentos ispiegat pro su prus sa partzidura territoriale chi caraterizat sa chi si narat "Arbèria", est a nàrrere totu sas comunidades istòricas albanòfonas de Itàlia. Sas comunas de faeddada albanesa sunt 43, partzidas in ses regiones de s'Itàlia meridionale: Molise, Campània, Pùllia, Basilicada, Calàbria, Sitzìlia. Est de sutalineare ca sos albanesos de Itàlia, postos in unu cuntestu prus favorevole in cunforma a cuddu de sa madrepàtria, aiant isvilupadu in sos sèculos passados una produtzione iscrita de importu, cun sa cale est cumentzada totu sa traditzione literària in limba albanesa.