Limba sarda comuna: una limba chi esistit de a beru

Sa Limba sarda comuna est naturale pro su 92,8 pro chentu, est in positzione mesana in cunforma a totu sos dialetos de su sardu e podet èssere galu megiorada pro dda fàghere divenire sa limba ufitziale de sos sardos.

Sunt custas sas congruidas, incraridas in sa conferèntzia regionale de Paule, dae su professore Roberto Bolognesi, de s'Universidade de Amsterdam, incarrigadu un'annu a oe dae sa Giunta regionale de aprofundire custas temàticas. S'istùdiu de s'acadèmicu olandesu (nàschidu in Bidda Massàrgia e pesadu in Iglèsias) si raighinat subra de sas aplicatziones prus modernas e avantzadas de sa linguìstica computatzionale impreadas in Europa dae paritzas deghinas de annos, ma galu bastante disconnotas in Sardigna. S'inghitzu de sa chirca intregada a Bolognesi est su desvelu chi, pro cumprèndere a fundu sa realidade sarda tocat a crarire chi, a banda "sa limba sarda" gasi denumenada, s'agatant in Sardigna àteras limbas o idiomas chi sunt su catalanu de s'Alighera, su tabarchinu, su tataresu e su gadduresu.

In intro imbetzes de sa partzidura dialetale de sa limba sarda tocat a crarire, a bisu de Bolognesi, chi sas distintziones chi si faghent a fitianu intre variedades (campidanesu, logudoresu, nugoresu e àteras sighende) sunt isceti conventzionales e non rapresentant a manera iscientìfica sa realidade fonològica de sos dialetos sardos. In sustàntzia, mentres diant esìstere cuntrastos (de fenòmenos intre Nord e Sud chi non si podent negare), faeddare de unu campidanesu, unu logudoresu o unu nugoresu est un'astratzione, una classificatzione conventzionale chi non si podet sincherare. De su restu custu est fàtzile de averiguare pro cada sardu chi podet iscumproare comente sa limba sarda mudat dae bidda a bidda e non pro variedades mannas. Roberto Bolognesi at seberadu a fainu 200 paràulas de su sardu chi pertocant 77 dialetos de totu sas àreas e nd'at misuradu sa distàntzia “levenstein” cun sos elaboradores potentes de s'universidade de Amsterdam. Su resurtadu est istadu chi esistit una distàntzia manna intre sos dialetos chi faghent parte de su sistema sardu e cussos de su catalanu, tataresu, gadduresu e tabarchinu. In intro de su sistema autòctonu de sa limba in tames sa distàntzia est curtza meda, prus de aparèntzia chi reale. Sa variedade chi rapresentat de prus su sardu est resurtada cussa de Atzara e, in generale, totu sa zona de sos dialetos mesanos finas a su Guilcer. Sa limba sarda comuna est resurtada acanta a sas variedades de Abbasanta (dae ue s'istesiat isceti pro su 9,97 pro chentu), e a pustis de Sèdilo (11,35%), Bilartzi (11,50%), Atzara (11,95%).

Dae sas congruidas de Bolognesi nd'essit a pìgiu chi sa Limba sarda comuna tenet elementos de naturalidade e de esistèntzia reale pro su 92,8 pro chentu de sas caraterìsticas suas.

Leghe sos documentos
Relata finale. Sa limba sarda comuna e sas variedades traditzionales de su sardu [file pdf]