Istrumentos pro sa tutela de sa limba

S'agatant tres livellos giurìdicos de promotzione de sa limba sarda: s'internatzionale, s'istatale italianu e su regionale sardu.

In s'Unione Europea, intre sos àteros, su documentu prus de importu a su cale si podet fàghere riferimentu pro sa tutela de sa limba sarda est sa Carta Europea de sas limbas regionales e minoritàrias aprovada in Istrasburgu in su 1992. A dolu mannu s'Itàlia, cun s'ùnica etzetzione de sa Frantza, est s'ùnicu istadu de s'Europa otzidentale chi no at galu ratificadu custu documentu comunitàriu e chi galu isetat de agatare atuatzione prena in Sardigna e in totu Itàlia. Sa comunidade sarda, de su restu, mancari siat una minoria istòrica reconnota, non tenet rapresentantes in su Parlamentu de Istrasburgu, nointames sos tentativos fatos in su tempus passadu dae su Consìgiu Regionale de Sardigna.

Sa limba sarda at agatadu imbetzes su reconnoschimentu ufitziale suo cun sa lege 15 nadale 1999, n. 482 "Normas in matèria de tutela de sas minorias linguìsticas istòricas" publicada in sa Gazeta Ufitziale n. 297 de su 20 de nadale de su 1999.

Sa limba isolana de su restu no est s'ùnica a èssere tutelada in Itàlia. Gasi comente totu s'Europa est rica e si bantat de su fenòmenu de sas limbas locales chi non sunt unu dannu de seguru, ma favoressent sa richesa manna de s'identidade de su continente antigu nostru.