Su Noighentos

Su de XX sèculos pro sa Sardigna est su momentu de abertura prus manna fache a su mundu de foras e de una crèschida econòmica de importu mannu. Est su sèculu de s'alfabetizatzione totale, de sa cultura difùndida, ma fintzas de s'emigratzione de massa e de s'arriscu cuncretu de sa pèrdida de sa limba e de s'identidade.
Su sèculu s'aberit cun sos mortos de Bugerru e sighit cun sa nàschida, in su 1921, de su Partidu Sardu, fundadu dae sos chi fiant torrados dae sa Prima Gherra Mondiale. Mentras unu grupu de iscritores, Gràtzia Deledda in primis, faghet a connòschere sa Sardigna a totu su mundu, su fascismu cumbatet a fundu s'identidade sarda. In su 1948 benit cuntzessu s'Istatutu de Autonomia ispetziale e pro s'ìsula cumentzat unu momentu de profetu, chi agabat cun una delusione manna: su dinari de su "Piano di Rinascita" andat a s'indùstria petrolchìmica chi, a pustis de carchi annu, est giai in crisi. Un'ispinta noa a s'economia de s'ìsula arribat cun su turismu, ma a su matessi tempus cumentzat su fenòmenu de s'emigratzione: su de tres unu de sa populatzione sarda si nd'andat in Itàlia o a s'èstero. Sas biddigheddas de intro chi chistint de prus s'identidade, s'isbòidant. Sa disocupatzione presentat a sos giòvanos un'iscenàriu dramàticu. Sos babbos e sas mamas no faeddant prus in sardu a sos fìgios, ma de acordu cun s'istrutzione iscolàstica preferint a impreare s'italianu, gasi cun s'ispera de lis assegurare unu tempus benidore mègius. Sos intelletuales sardos prus fines denùntziant sos arriscos chi si current perdende sa limba e s'identidade. Sas cuntrapositziones si faghent prus graes cun positziones pro su prus estremìsticas in su chi atenet a sa polìtica e a sa cultura. Su sèculu si serrat in su 1997 cun sa lege regionale subra sa limba e cultura sarda e in su 1999 cun su reconnoschimentu de su sardu, dae parte de s'Istadu italianu, de limba de minoria istòrica.