S'Otighentos

Su sèculu s'aberit cun sa bènnida a Casteddu de sa corte reale de Torino, esiliada in Sardigna ca Napoleone fiat lompende in Itàlia. A pustis de sa pampa rivolutzionària de unos cantos annos in antis, sa situatzione si fiat normalizada fatu a una repressione rebesta.
Sa monarchia s'alleat cun sa nobilia sarda e creat unu blocu sotziale chi at a punnare, sena avolotu meda, a sa chi si narat “perfetta fusione” de su 1848, est a nàrrere a sa rinùntzia de onni amparu autonomìsticu.
Sas riformas sabàudas aumentant sas diferèntzias sotziales sena megiorare s'economia. In sa segunda metade de su sèculu, sa Sardigna s'agatat in una situatzione econòmica e sotziale mala meda. Sunt medas a si nde sapire, incluidos sos istràngios europeos chi lompent in Sardigna e la cumpudant leènde•nche s'impressione de unu mundu esòticu, larganu e disconnotu. Unos cantos intelletuales de gabale s'apentant de istoriografia cun s'intentu de nobilitare sa Sardigna e su passadu suo, in antis de totu fache a sos sardos matessi. Si sighit a iscrìere in sardu e in italianu, mentres s'ispagnolu iscumparit de su totu. Cumparint sa chirca linguìstica, sos giornales e sos periòdicos, una literadura populare, òperas de filosofia e polìtica. Sa poesia e sa narrativa presentant novidades. S'arte sarda si cheret cunfrontare cun su mundu, ma sighint a abarrare unas cantas ideas inserradas e sigidas cunforma a sas novidades de su mundu. Su sèculu si serrat cun unos cantos protagonistas de sa poesia "in limba sarda", primu intre totus Pepinu Mereu.