Una visione noa de sa literadura sarda

Fintzas a carchi annu a como si podiat sustènnere ca una literadura "in limba sarda" non si fiat agatada mai. A dies de oe sa chirca iscientìfica moderna at postu a die sas ainas de traballu e como podimus afirmare ca una literadura s'est isvilupada in Sardigna gasi comente in sas àteras regiones d'Europa.
S'ìsula perdet luego s'indipendèntzia sua (1409) e duncas non si podet pretèndere una produtzione literària autòctona cando si paragonat cun cudda de sos istados natzionales mannos. S'intelighèntzia sarda sèberat, o depet seberare, pro produire cultura, su caminu de su plurilinguismu. Custa optzione at a abarrare fintzas a dies de oe su marcu nòdidu de sa produtzione literària sarda. Restat sa cunvivèntzia de sas limbas de sos dominadores (catalanos, castillianos, italianos chi de borta in borta si sunt presentados in s'ìsula), totu paris cun sa limba chi espressat sa continuidade de s'identidade istòrica.
In custu panorama plurilìngue, cajonadu dae s'istòria sua etotu, sa Sardigna agatat sas fundamentas de s'esistèntzia sua. Sa limba sarda est belle semper posta a unu chirru dae s'ufitzialidade e dae su poderiu, fintzas in campu culturale. Si balàngiat però unu ruolu suo ispetzìficu e resessit, fintzas si discriminada, a aguantare, divenende oe in die unu de sos sìmbulos de s'identidade regionale. Moende dae sos annos Setanta de su Noighentos, si sinnalat una renàschida manna de sa literadura "in limba sarda", mescamente de sa prosa. Naschent su giornalismu "in limba sarda", sa prosa tècnica e crìtica e, in fines, su romanzu in sardu.