Su Setighentos

Printzipiende su sèculu benit a notu unu cambiamentu epocale in s'istòria de sa Sardigna. Pro more de acuntessimentos internatzionales cumplicados, s'ìsula giumpat dae sos Ispanniolos a sos Savòia, cun un'intermesu curtzu de sos Austrìacos e una recuida pro pagu tempus a sa Corona ibèrica.
Sos Savòia, ducas e prìntzipes chi achirint su tìtulu de re de s'ìsula, a primìtzios non sunt cuntentos meda de custu domìniu nou issoro. Isperant de si nde pòdere illebiare balangende carchi cosa. Passant gosi in sa preìtzia, sena fàghere nudda, belle trinta annos de guvernu, mentres s'ìsula s'allàcanat. In fines, sa monarchia sabàuda cumentzat a fàghere calicuna cosa gràtzias a s'impignu de su ministru plenipotentziàriu conte Bogino. A bisu de s'istòricu Carlino Sole, sas reformas piemontesas abratzant totu sos setores de sa bida pùblica: s'istrutzione, s'universidade, s'òrdine pùblicu, sas comunicatziones, s'assistèntzia, s'agricoltura. Sunt però atziones lèbias chi no inghetant s'istrutura sotziale de s'ìsula agangada dae su feudalèsimu. Ma sos "lumes" produidos dae sa cultura europea intrant in Sardigna e faghent nàschere una cussèntzia autonomìstica in sos tretos prus isvilupados de sa nobilesa e sa burghesia. Est sa premissa a unu brotare de òperas literàrias, poèticas o tziviles, e a motos revoltosos in s'agabu de su sèculu chi ant sinnadu s'istòria de s'ìsula a manera grae. Nche benint catzados sos piemontesos, ma in fines torrant. Gio Maria Angioy, figura tràgica e eròica de patriotu sardu, est custrintu a mòrrere in esìliu, disterradu in Parigi, bratzolu de cussos lumes chi aiant fatu isperare fintzas sos sardos. In logu de s'ispanniolu benit impitadu comente limba ufitziale s'italianu. Sa limba sarda est comomai alindada.